 |
LA PRINCESA I EL PÈSOL/
LA PRINCESA Y EL GUISANTE
/THE PRINCESS AND THE PEA
Aquarel-la/Acuarela/ Watercolor
|
Com podreu endevinar aquesta és la rondalla que ens ocuparà avui, els que heu patit d'insomni ja sabeu el que és no aclucar l'ull en tota la nit, desesperant!!! Però a què mai us ha passat pel cap de mirar sota el matalàs per veure si hi ha un pèsol amagat... Potser sou una princesa i no ho sabíeu!
Como podréis adivinar esta es la fábula que nos ocupará hoy, los que habéis sufrido de insomnio ya sabéis lo que es no pegar ojo en toda la noche, desesperante! pero a que nunca se os ha pasado por la cabeza de mirar debajo del colchón para ver si hay un guisante escondido ... Quizás sois una princesa y no lo sabíais?
As you can guess this is the fable that occupy us today, those who have suffered from insomnia you know what is not sleep a wink all night, desperate! But, never crossed your mind to look under the mattress to see if there is a hidden pea ... Perhaps you are a princess and you did'nt know?
La Princesa i el Pèsol ( Prindsessen paa Aerten), també conegut com: "Una veritable Princesa", és un conte de fades de l'escriptor Danès Hans Christian Andersen. (Si mireu en contes anteriors trobareu la seva biografia).
A diferència d'altres contes seus com El soldat de Plom (on els protagonistes són cremats) o La Venedora de Mistos (que mor de fred). La Princesa i el Pèsol té un final feliç. Va ser publicat per primera vegada el 8 de Maig de 1835.
La Princesa y el Guisante (Prindsessen paa Aerts), también conocido como Una verdadera Princesa, es un cuento de hadas del escritor Danés Hans Christian Andersen. (Si buscais en cuentos anteriores encontraréis su biografía).
A diferencia de otros cuentos suyos como El soldado de Plomo (donde los protagonistas son quemados) o La Vendedora de Cerillas (que muere de frío). La Princesa y el Guisante tiene un final feliz. Fue publicado por primera vez el 8 de Mayo de 1835.
The Princess and the Pea (paa Prindsessen Aerts), also known as a Real Princess is a fairy tale of the Danish writer Hans Christian Andersen. (If you are looking to find his biography previous stories).
Unlike his other stories as The Tin Soldier (where the protagonists are burned) or The match girl (who dies of cold). The Princess and the Pea has a happy ending. It was first published on May 8, 1835.
LA PRINCESA I EL PÈSOL
Vet aquí una vegada que un príncep volia casar-se amb una princesa, però havia de ser una princesa de veritat.
Va recórrer el món sencer, i encara que a tot arreu trobava princeses, sempre acabava descobrint en elles quelcom que no acabava d'agradar-li. De cap es podia assegurar del cert que fos una veritable princesa; sempre apareixia algun detall que no era com és degut. El príncep va tornar, doncs, al seu país, desconsolat per no haver pogut trobar una veritable princesa.
Una nit es va desencadenar una terrible tempesta: llampecs, trons i una pluja torrencial. Era espantós! Algú va trucar a la porta de palau i l'ancià rei va manar obrir.
Va recórrer el món sencer, i encara que a tot arreu trobava princeses, sempre acabava descobrint en elles quelcom que no acabava d'agradar-li. De cap es podia assegurar del cert que fos una veritable princesa; sempre apareixia algun detall que no era com és degut. El príncep va tornar, doncs, al seu país, desconsolat per no haver pogut trobar una veritable princesa.
Una nit es va desencadenar una terrible tempesta: llampecs, trons i una pluja torrencial. Era espantós! Algú va trucar a la porta de palau i l'ancià rei va manar obrir.
Era una princesa que esperava davant la porta. Però, Déu meu!, Quin aspecte donava amb la pluja i el mal temps! L'aigua li regalimava pels seus cabells i queia sobre les seves robes, li entrava per la punta de les sabates i li sortia pels talons. No obstant això, pretenia ser una veritable princesa!
"Bé, ja ho veurem", va pensar la vella reina, i sense dir paraula es va dirigir a la cambra, va apartar tota la roba del llit i col·locà un pèsol al fons; després va posar sobre vint matalassos i va afegir, encara, uns altres vint cobrellits de plomes d'ànec.
Allà dormiria la princesa aquella nit.
Al matí següent, li van preguntar que tal havia descansat.
"Bé, ja ho veurem", va pensar la vella reina, i sense dir paraula es va dirigir a la cambra, va apartar tota la roba del llit i col·locà un pèsol al fons; després va posar sobre vint matalassos i va afegir, encara, uns altres vint cobrellits de plomes d'ànec.
Allà dormiria la princesa aquella nit.
Al matí següent, li van preguntar que tal havia descansat.
- Oh, terriblement malament!- va respondre la princesa-. Quasi no hi he clocat l'ull en tota la nit. Deu sap que hi hauria al llit! He dormit sobre quelcom tan dur que tinc el cos ple de blaus. Ha estat horrible!
Així, doncs, va poder-se comprovar que es tractava d'una princesa veritable, perquè malgrat els vint matalassos i els vint cobrellits de ploma, havia notat la molèstia d'un pèsol. Només una veritable princesa podia tenir la pell tan delicada.
El príncep, sabent ja que es tractava d'una veritable princesa, la va prendre per muller, el pèsol fou traslladat al Museu de Palau, on encara es pot contemplar, a no ser que algú se l'hagi endut.
Com veieu, aquesta sí que és una veritable història!
Així, doncs, va poder-se comprovar que es tractava d'una princesa veritable, perquè malgrat els vint matalassos i els vint cobrellits de ploma, havia notat la molèstia d'un pèsol. Només una veritable princesa podia tenir la pell tan delicada.
El príncep, sabent ja que es tractava d'una veritable princesa, la va prendre per muller, el pèsol fou traslladat al Museu de Palau, on encara es pot contemplar, a no ser que algú se l'hagi endut.
Com veieu, aquesta sí que és una veritable història!
LA PRINCESA Y EL GUISANTE
Erase una vez que un príncipe quería casarse con una princesa, pero tenía que ser una princesa de verdad.
Recorrió el mundo entero, y aunque en todas partes encontraba princesas, siempre acababa descubriendo en ellas algo que no acababa de gustarle. De ninguna se podía asegurar con certeza que fuera una verdadera princesa, siempre aparecía algún detalle que no era como es debido. El príncipe regresó, pues, a su país, desconsolado por no haber podido encontrar una verdadera princesa.
Una noche se desencadenó una terrible tormenta: relámpagos, truenos y una lluvia torrencial. Era espantoso! Alguien llamó a la puerta de palacio y el anciano rey mandó abrir.
Era una princesa que esperaba delante de la puerta. Pero, Dios mío!, ¿Qué aspecto daba con la lluvia y el mal tiempo! El agua le chorreaba por sus cabellos y caía sobre sus ropas, le entraba por la punta de los zapatos y le salía por los talones. Sin embargo, pretendía ser una verdadera princesa!
"Bueno, ya veremos", pensó la vieja reina, y sin decir palabra se dirigió a la alcoba, apartó toda la ropa de la cama y colocó un guisante en el fondo, luego puso encima veinte colchones y añadió , todavía, otras veinte colchas de plumas de pato.
Allí dormiría la princesa aquella noche.
A la mañana siguiente, le preguntaron que tal había descansado.
- Oh, terriblemente mal! - Respondió la princesa-. Casi no he pegado ojo en toda la noche. Dios sabe que habría en la cama! He dormido sobre algo tan duro que tengo el cuerpo lleno de moratones. Ha sido horrible!
Así pues, se pudo comprobar que se trataba de una princesa verdadera, porque a pesar de los veinte colchones y las veinte colchas de plumas, había notado la molestia de un guisante. Sólo una verdadera princesa podía tener la piel tan delicada.
El príncipe, sabiendo ya que se trataba de una verdadera princesa, la tomó por esposa, el guisante fue trasladado al Museo de Palacio, donde todavía se puede contemplar, a no ser que alguien se la haya llevado.
Como veis, esta si que es una verdadera historia!
THE PRINCESS AND THE PEA
Once upon a time a prince wanted to marry a princess, but she had to be a real princess.
He traveled the world and was even princesses everywhere, they always ended up discovering something that did not quite like. By no one could say with certainty that it was a real princess, always showed some detail that was not as expected. The prince returned, then, to his country, heartbroken at not being able to find a real princess.
One night a terrible storm broke: lightning, thunder and torrential rain. It was awful! Someone knocked on the door of the palace and the old king commanded open.
She was a princess who waited outside the door. But, my God, look what was in the rain and bad weather! The water ran down from her hair and fell on his clothes, he came through the tips of her shoes and out at the heels. However, pretending to be a real princess!
"Well, we'll see," thought the old queen, and without a word went to the bedroom, pulled all the bed linen and laid a pea on the bottom, then put up twenty mattresses and added yet another twenty quilts Duck feather.
There the princess would sleep that night.
The next morning, he was asked how she had slept.
- Oh, terribly wrong! - Replied the Princess. I've hardly slept all night. God knows what was in the bed! I slept on something so hard that I have a body full of bruises. It was horrible!
Thus, it was found that it was a real princess, because despite the twenty mattresses and twenty feather quilts, had noticed the discomfort of a pea. Only a real princess could be as sensitive skin.
The prince, already knowing that it was a real princess, took her to wife, the pea was transferred to Palace Museum, where you can still see, unless someone has taken it.
You see, this really is a true story!
No hay comentarios:
Publicar un comentario