jueves, 10 de enero de 2013

RONDALLES PER ANAR A DORMIR PER A PARES DESESPERATS: LA CIGALA I LA FORMIGA/ CUENTOS PARA IR A DORMIR PARA PADRES DESESPERADOS: LA CIGARRA Y LA HORMIGA/TALES TO GO TO SLEEP FOR DESPERATE PARENTS:THE CICADA AND THE ANT




La Cigala i la Formiga/La Cigarra y la Hormiga/The Cicada and the Ant
Tinta i aquarel-les/Tinta y acuarela/ink and watercolor



Una de les Faules atribuïdes a Isop i recreada per Jean de la Fontaine i Félix María Samaniego. Per motius historicosocials se li canvia el final. Les Faules són curtes i breus narracions literàries, normalment en vers, que acaben sempre amb un missatge d'ensenyament o moralitat de caràcter instructiu. Els seus personatges gairebé sempre són animals o objectes ficticis.




Una de las Fábulas atribuidas a Esopo y recreada por Jean de la Fontaine y Félix María Samaniego. Por motivos histórico-sociales se le cambio el final. Las Fábulas son cortas y breves narraciones literarias, normalmente en verso, que terminan siempre con un mensaje de enseñanza o moraleja de carácter instructivo. Sus personajes casi siempre son animales u objetos ficticios. 




One of Fables attributed to Aesop's and  recreated by Jean de la Fontaine and Felix Maria Samaniego. For historical and social reasons will change the ending. Fables are short and brief literary narratives, usually in verse, always ending with a message of moral teaching or instructive. His characters are usually fictional animals or objects.



LA CIGALA I LA FORMIGA


La cigala era feliç gaudint de l'estiu: El sol brillava, les flors desprenien el seu aroma ... i el saltamartí cantava i cantava. Mentrestant la seva amiga i veïna, una petita formiga, passava el dia sencer treballant, recollint aliments.

- Amiga formiga! No et canses de tant treballar? Descansa una estona amb mi mentre canto alguna cosa per a tu. - Li deia la cigala a la formiga.

- Millor faries a recollir provisions per a l'hivern i deixar-te de tanta ganduleria - li responia la formiga, mentre transportava el gra, atrafegada.

La cigala reia i seguia cantant sense fer cas a la seva amiga.

Fins que un dia, en despertar, va sentir el fred intens de l'hivern. Els arbres s'havien quedat sense fulles i del cel queien flocs de neu, mentre el saltamartí vagava pel camp, gelat i famolenc. Va veure de lluny la casa de la seva veïna la formiga, i es va acostar a demanar-li ajuda.

- Amiga formiga, tinc fred i gana, no em donaries alguna cosa de menjar? Tu tens molt menjar i una casa calenta, mentre que jo no tinc res.

La formiga va entreobrir la porta de casa i li va dir a la cigala.

- Digues-me amiga cigala, què feies tu mentre jo matinava per treballar? Què feies mentre jo carregava amb grans de blat de costat a l'altre?

- Cantava i cantava sota el sol-va contestar la cigala.

- ¿Això feies? Doncs si cantaves a l'estiu, ara balla durant l'hivern-

I li va tancar la porta, deixant fora a la cigala, que havia après la lliçó.




LA CIGARRA Y LA HORMIGA

La cigarra era feliz disfrutando del verano:  El sol brillaba, las flores desprendían su aroma...y la cigarra cantaba y cantaba. Mientras tanto su amiga y vecina, una pequeña hormiga, pasaba el día entero trabajando, recogiendo alimentos.

- ¡Amiga hormiga! ¿No te cansas de tanto trabajar? Descansa un rato conmigo mientras canto algo para ti. – Le decía la cigarra a la hormiga.
- Mejor harías en recoger provisiones para el invierno y dejarte de tanta holgazanería – le respondía la hormiga, mientras transportaba el grano, atareada.
La cigarra se reía y seguía cantando sin hacer caso a su amiga. 
Hasta que un día, al despertarse, sintió el frío intenso del invierno. Los árboles se habían quedado sin hojas y del cielo caían copos de nieve, mientras la cigarra vagaba por campo, helada y hambrienta. Vio a lo lejos la casa de su vecina la hormiga, y se acercó a pedirle ayuda.
- Amiga hormiga, tengo frío y hambre, ¿no me darías algo de comer? Tú tienes mucha comida y una casa caliente, mientras que yo no tengo nada.
La hormiga entreabrió la puerta de su casa y le dijo a la cigarra.
- Dime amiga cigarra, ¿qué hacías tú mientras yo madrugaba para trabajar? ¿Qué hacías mientras yo cargaba con granos de trigo de acá para allá?
- Cantaba y cantaba bajo el sol- contestó la cigarra.
- ¿Eso hacías? Pues si cantabas en el verano, ahora baila durante el invierno- 
Y le cerró la puerta, dejando fuera a la cigarra, que había aprendido la lección. 

THE CICADA AND THE ANT

The cicada was happy enjoying the summer: The sun was shining, the flowers gave off the scent ... and the grasshopper sang and sang. Meanwhile, his friend and neighbor, a small ant, spent the whole day working, collecting food.

- Friendly ant! Do not you get tired of working so hard? Rest awhile with me while I sing something for you. - He said the grasshopper to the ant.

- It would better to collect supplies for the winter and leave so much loafing - would answer the ant, while transporting the grain, busy.

The grasshopper laughed and kept singing, ignoring her friend.

Until one day, when he awoke, he felt the intense cold of winter. The trees had lost their leaves and the sky falling snowflakes, while the cicada field wandering, cold and hungry. In the distance he saw the house of her neighbor the ant, and approached him for help.

- Dear ant, I have cold and hungry, do not give me something to eat? You have plenty of food and a warm house, while I have nothing.

The ant opened the door of his house and told the cicada.

- Tell me friend cicada, what were you doing while I got up early to work? What were you doing while I was carrying wheat grains and forth?

- He sang and sang in the sun, 'said the grasshopper.

- That did? Well if you sang in the summer, now dance in the winter-

And he closed the door, leaving out the grasshopper, who had learned the lesson.





Isop,
Αἴσωπος
Naixement: Al voltant del 600 A.C.
Ocupació: Escriptor de Faules.


Esopo,
Αἴσωπος
Nacimiento: Alrededor del 600 a.C.
Ocupación: Escritor de Fábulas.


Aesop
Αἴσωπος
Birth: Around 600 B.C.
Occupation: Writer of Fables..

RONDALLES PER ANAR A DORMIR PER PARES DESESPERATS: LA CAPUTXETA VERMELLA/ CUENTOS PARA IR A DORMIR PARA PADRES DESESPERADOS: LA CAPERUCITA ROJA/TALES TO GO TO SLEEP FOR DESPERATE PARENTS:LITTLE RED RIDING HOOD



 tinta i aquarel·la, Tinta i acuarela, ink and watercolor







CAPUTXETA VERMELLA DE CHARLES PERRAULT

Quan arriba la nit, hi ha moltes vegades que els més petits no volen anar a dormir. Jo recordo amb molt d'afecte quan els meus pares ens explicaven un conte un cop ja estàvem al llit. Moltes vegades ens adormíem abans d'escoltar el final i aquest quedava posposat a la nit següent. Així i tot, aquestes rondalles ens feien somniar en mons màgics i plens de fantasia.

És curiós que amb els anys que han passat encara recordo tots aquests contes que ens explicaven. Per això si els teus fills es posen molt pesats, no hi ha res millor que una rondalla, també és important que el narrador s'ho prengui seriosament fent una mica de teatre en explicar el conte.

Aquí us deixo el primer que considero que és un dels més coneguts, La Caputxeta Vermella de Charles Perrault. Desitjo que us agradi la meva il·lustració del conte.


CAPERUCITA ROJA DE CHARLES PERRAULT

Cuando llega la noche, hay muchas veces que los más pequeños no quieren ir a dormir. Yo recuerdo con mucho cariño cuando mis padres nos contaban un cuento cuando ya estábamos en la cama. Muchas veces nos dormíamos antes de escuchar el final y este quedaba pospuesto para la noche siguiente. Aun así estas rondallas nos hacían soñar en mundos mágicos y llenos de fantasía.


Es curioso que con los años que han pasado aún recuerdo todos estos cuentos que nos explicaban. Por eso si tus hijos se ponen muy pesados ​​no hay nada mejor que un cuento, también es importante que el narrador se lo tome en serio haciendo un poco de teatro al leer la historia.


Aquí os dejo el primero que considero que es uno de los más conocidos, Caperucita Roja de Charles Perrault. Deseo que os guste mi ilustración del cuento hecha con tinta china y acuarela.la.


Little Red Riding Hood by Charles Perrault

When night falls, there are many times that children do not want to go to sleep. I remember with great love how my parents told us a story once I was in bed. We often we fell asleep before hear the end and this was postponed to the following night. Yet these tales made ​​us dream in worlds full of magic and fantasy.


It is strange that the years have passed I still remember all the stories we told. So if your children get very heavy, nothing better than a story, it is also important that the narrator take it seriously, doing a little theater to tell the tale.



Here I leave the first. I think is one of the best-known Little Red Riding Hood by Charles Perrault. I wish you like my illustration of the story it made ​​with Chinese ink and watercolor.






CAPUTXETA VERMELLA DE CHARLES PERRAULT


Vet aquí una vegada, una nena que vivia al bosc amb la seva mare; tots li deien Caputxeta vermella, doncs sempre duia una capa vermella que li havia regalat la seva àvia.

Un matí, va arrivar un missatger duent una carta amb la notícia de què l'àvia no es trobava gaire bé de salut.

- Una bona sopa de verdures li aniria molt bé- va dir la Caputxeta vermella.

- Quina bona idea!- comentà la mare de la nena i ràpidament va començar a preparar una cistella perquè la Caputxeta li portés a l'àvia.

Quan la cistella va estar llesta, la nena es posà la seva capa vermella i va acomiadar-se de la seva mare.

- No et distreguis pel camí, filla. Vés directament a casa de l'àvia. Recorda que hi ha molts perills al bosc.

- Així ho faré, mare. No pateixis- va dir la Caputxeta.

La nena va oblidar aviat la seva promesa i va distreure's amb unes flors i unes papallones de colors. Després va veure unes més boniques una mica més enllà i així a poc a poc, va anar desviant-se del camí. De sobte, va aparèixer entre els arbres un llop ferotge.

- Qui ets i que fas aquí?- va preguntar el llop

- Em diuen Caputxeta vermella i estic recollint flors per dur-se les a la meva àvia que està malalta- va respondre la nena.

- T'aconsello que tornis al camí principal- va dir el llop ferotge - Per si no ho sabies, per aquests voltants hi ha un llop molt dolent.

- I com són els llops?- va preguntar innocentment la nena.

- Ah, doncs, tenen unes orelles de color morat, molt llargues- va mentir el llop.- Digues-me una cosa, on viu la teva àvia?

La Caputxeta va dir-li exactament on vivia la seva àvia. Després, la nena va continuar el seu camí tranquil·lament. L'astut llop va prendre una drecera per arribar primer a la casa de l'àvia. El llop coneixia molt bé el bosc i aviat va arribar a la casa. Va romandre uns segons davant la porta per recuperar l'alè i a continuació va trucar la porta suaument.

- Qui és? - va preguntar l'àvia des del llit.

- La Caputxeta vermella- va dir el llop, imitant la veu de la nena.

- Oh!, quina agradable sorpresa!- va dir l'àvia.- Entra amor meu.

Aleshores, el llop va entrar. Abans que la dona pogués reaccionar, va cruspir-se la d'una sola mossegada. El llop es llepava de satisfacció; Després va anar a buscar una bata a l'armari. De seguida, va posar-se un barret blanc al cap i va tirar-se unes gotetes de perfum de l'àvia rere les seves orelles peludes. En acabar de vestir-se, va anar a mirar-se al mirall.

- Oh!, quina sorpresa més agradable! Entra nena- va dir el llop imitant la veu de la dona. Va practicar la frase diverses vegades fins que va sentir-se satisfet amb la seva imitació. La Caputxeta vermella arribà uns minuts més tard i va trucar a la porta. El llop d'un salt va ficar-se al llit i es tapà amb les mantes fins al nas.

- Qui és?- va preguntar amb la seva veu fingida.

- Sóc jo la Caputxeta.

- Oh!, quina sorpresa més agradable! Entra - va dir el llop ferotge.

La Caputxeta vermella va entrar i posant la cistella a la cuina, va anar a fer-li un petó a la galta de la seva àvia.

- Pobra àvia!- va exclamar la nena.- Et veig molt malament, et donaré quelcom a menjar, perquè et milloris.

- Moltes gràcies, tresor- va dir el llop.

La Caputxeta vermella va comentar mentre tallava una llesca de pa:

- Àvia, quina veu més ronca que tens!

- És per parlar-te millor- va dir el llop.

La nena va apropar-li un plat de sopa a i afegí:

- Aquesta sopa de pollastre t'anirà molt bé.

- Gràcies tresor - va dir el llop.

Aleshores, la Caputxeta va quedar-se mirant el barret de l'àvia.

- Àvia, no et destorben aquestes orelles? Semblen tan grans!

Estan una mica inflades- va dir el llop amb la seva veu fingida.- Però així t'escolto millor.

Mentre parlava, les mantes van relliscar-se una mica, deixant el morro del llop a la vista.

- Deu meu! quines dents més grans!

- Són per menjar-te!- va rugir el llop.

En un segon, la Caputxeta acompanyava a la seva àvia dins la panxa del llop. Satisfet, va llepar-se una vegada més i va estirar-se a fer una migdiada. Roncava tan fort que cridà l'atenció d'un caçador que passava per allà. "Quelcom estrany succeeix a casa de l'àvia de la Caputxeta vermella", va pensar el caçador. Va trucar a la porta, però el llop dormia tan profundament que no va despertar-se. Veient que ningú responia, el caçador va decidir obrir la finestra. Tan aviat com va veure el llop al llit de l'àvia, va comprendre el que havia passat. El caçador apuntà amb el seu mosquet i va disparar al llop.

- Aquí tens el que et mereixes llop ferotge!- cridà el caçador.

Per assegurar-se que el llop era mort, va apropar-se per veure si encara bategava el seu cor. Sorprès, va escoltar dues veus que demanaven auxili. El caçador va donar-se pressa a rescatar a les víctimes. Per sort, la Caputxeta vermella i la seva àvia sortiren sanes i estàlvies.

- Àvia! - exclamà la Caputxeta.- Mai havia passat tanta por! Mai més tornaré a desobeir les indicacions de la mare.

En agraïment per haver-les salvat, l'àvia va convidar el caçador a menjar amb elles les delícies que havia dut la seva néta a la cistella. Quan arribà l'hora de marxar, el caçador va acompanyar la Caputxeta vermella de tornada a casa.

- Que bé, ja estàs aquí!- va exclamar la mare en veure la seva filla.- Com es troba l'àvia?

- Molt millor, ara!- va dir la Caputxeta amb alegria.




CAPERUCITA ROJA DE CHARLES PERRAULT

Había una vez una niña que vivía en el bosque con su madre, todos la llamaban Caperucita roja, pues siempre llevaba una capa roja que le había regalado su abuela.

Una mañana, llegó un mensajero llevando una carta con la noticia de que la abuela no se encontraba muy bien de salud.

- Una buena sopa de verduras le iría muy bien-dijo Caperucita roja.
- Qué buena idea! - Comentó la madre de la niña y rápidamente comenzó a preparar una cesta para que Caperucita le llevara a la abuela.

Cuando la canasta estuvo lista, la niña se puso su capa roja y se despidió de su madre.

- No te distraigas por el camino, hija. Ve directamente a casa de la abuela. Recuerda que hay muchos peligros en el bosque.
- Así lo haré, madre. No sufras-dijo Caperucita.

La niña olvidó pronto su promesa distrayéndose con unas flores y unas mariposas de colores. Luego vio unas más bonitas un poco más allá y así poco a poco, fue desviándose del camino. De repente, apareció entre los árboles un lobo feroz.

- ¿Quién eres y que haces aquí? - Preguntó el lobo
- Me llaman Caperucita roja y estoy recogiendo flores para llevárselas a mi abuela que está enferma-respondió la niña.
- Te aconsejo que vuelvas al camino principal-dijo el lobo feroz - Por si no lo sabías, por estos alrededores hay un lobo muy malo.
- ¿Y cómo son los lobos? - Preguntó inocentemente la niña.
- Ah, pues tienen unas orejas de color morado, muy largas-mintió el lobo. - Dime una cosa, donde vive tu abuela?

Caperucita le dijo exactamente dónde vivía su abuela. Después, la niña continuó su camino tranquilamente. El astuto lobo tomó un atajo para llegar primero a la casa de la abuela. El lobo conocía muy bien el bosque y pronto llegó a la casa. Permaneció unos segundos ante la puerta para recuperar el aliento y a continuación llamó a la puerta suavemente.

- ¿Quién es? - Preguntó la abuela desde la cama.
- Caperucita roja-dijo el lobo, imitando la voz de la niña.
- Oh! qué agradable sorpresa! - dijo la abuela. - Entra amor mío.

Entonces, el lobo entró. Antes de que la mujer pudiera reaccionar, se la zampó de una sola mordida. El lobo se lamía de satisfacción; Después fue a buscar una bata al guardarropa. Enseguida, se puso un sombrero blanco en la cabeza y se echó unas gotitas de perfume de la abuela tras sus orejas peludas. Al terminar de vestirse, fue a mirarse al espejo.

- Oh! qué sorpresa más agradable! Entra niña-dijo el lobo imitando la voz de la mujer. Practicó la frase varias veces hasta que se sintió satisfecho con su imitación. Caperucita roja llegó unos minutos más tarde y llamó a la puerta. El lobo de un salto se metió en la cama y es tapó con las mantas hasta la nariz.

- ¿Quién es? - Preguntó con su voz fingida.
- Soy yo, Caperucita.
- Oh! qué sorpresa más agradable! Entra - dijo el lobo feroz.

Caperucita roja entró y poniendo la cesta en la cocina, fue a darle un beso en la mejilla de su abuela.

- Pobre abuela! - Exclamó la niña. - Te veo muy mal, voy a darte algo de comer para que te mejores.
- Muchas gracias, tesoro-dijo el lobo.

Caperucita roja comentó mientras cortaba una rebanada de pan:

- Abuela, qué voz más ronca que tienes!
- Es para hablarte mejor-dijo el lobo.

La niña le acercó un plato de sopa y añadió:

- Esta sopa de pollo te irá muy bien.
- Gracias tesoro - dijo el lobo.

Entonces, Caperucita se quedó mirando el sombrero de la abuela.

- Abuela, no te molestan estas orejas? Parecen tan grandes!
- Están un poco hinchadas-dijo el lobo con su voz fingida. - Pero así te escucho mejor.

Mientras hablaba, las mantas resbalaron un poco, dejando el morro del lobo a la vista.

- Dios mío! qué dientes más grandes!
- Son para comerte! - Rugió el lobo.

En un segundo, Caperucita acompañaba a su abuela en la barriga del lobo. Satisfecho, se lamió una vez más y se echó a hacer una siesta. Roncaba tan fuerte que llamó la atención de un cazador que pasaba por allí. "Algo extraño sucede en casa de la abuela de Caperucita roja", pensó el cazador. Llamó a la puerta, pero el lobo dormía tan profundamente que no se despertó. Viendo que nadie respondía, el cazador decidió abrir la ventana. Tan pronto como vio al lobo en la cama de la abuela, comprendió lo que había pasado. El cazador apuntó con su mosquete y disparó al lobo.

- Aquí tienes lo que te mereces lobo feroz! - Gritó el cazador.

Para asegurarse de que el lobo estaba muerto, se acercó para ver si todavía latía su corazón. Sorprendido, escuchó dos voces que pedían auxilio. El cazador se dio prisa en rescatar a las víctimas. Por suerte, Caperucita roja y su abuela estaban sanas y salvas.

- Abuela! - Exclamó Caperucita. - Nunca había pasado tanto miedo! Nunca más volveré a desobedecer las indicaciones de mamá.

En agradecimiento por haberlas salvado, la abuela invitó al cazador a comer con ellas las delicias que había llevado su nieta en la cesta. En cuanto llegó la hora de partir, el cazador acompañó a Caperucita roja de vuelta a casa.

- Que bien, ya estás aquí! - Exclamó la madre al ver a su hija. - ¿Cómo se encuentra la abuela?
- Mucho mejor, ahora! - Dijo Caperucita con alegría.



Little Red Riding Hood by Charles Perrault

There once was a girl who lived in the forest with his mother, everybody called her Little Red Riding Hood, he always wore a red cape given to him by his grandmother.

One morning, a messenger arrived with a letter with the news that the grandmother was not in good health.

- A good vegetable soup would fare very well, -said Little Red Riding Hood.
- What a good idea! - said the girl's mother and quickly began preparing a basket to bring him Riding Hood's grandmother.

When the basket was ready, she put on her red cloak and said goodbye to his mother.

- Do not be distracted by the way, child. Go straight to the grandmother's house. Remember there are many dangers in the forest.
- I will, mother. Do not suffer -Riding Hood said.

She soon forgot his promise distracted with some flowers and a colorful butterflies. Then he saw a most beautiful one step further and little by little, he deviated from the path. Suddenly, on the trees appeared a ferocious wolf.

- Who are you and what are you doing here? - Asked the wolf
- They call me Little Red Riding Hood and I'm picking flowers to take back to my grandmother who is ill, 'said the girl.
- I advise you to go back to the main road, 'said the wolf - In case you did not know, around here there is a very bad wolf.
- And how are the wolves? - The girl asked innocently.
- Oh, well have purple ears, very long-lied the wolf. - Tell me where your grandmother lives?

Riding Hood told exactly where his grandmother lived. Then the girl continued walking calmly. The wily wolf took a shortcut to get first to the grandmother's house. The wolf was very familiar with the forest and soon came home. He stood at the door a few seconds to catch his breath and then knocked gently.

- Who is? - Grandma asked from the bed.
- Little Red Riding Hood said the wolf, imitating the voice of the child.
- Oh! What a pleasant surprise! - Grandma said. - Come my love.

Then the wolf came. Before the woman could react, licked it in one bite. The wolf licked satisfaction, then went to find a gown to the wardrobe. Then, put a white hat on his head and fell a few drops of grandma's perfume behind their hairy ears. When finished dressing, went to look in the mirror.

- Oh! what a pleasant surprise! Enter girl-  the wolf said imitating the voice of women. He practiced it several times until he was satisfied with his imitation. Red Riding Hood arrived a few minutes later and knocked on the door. The wolf got a jump on the bed and pulled the blankets up to his nose.

- Who is? - Asked with feigned voice.
- It's me, Little Red Riding Hood.
- Oh! what a pleasant surprise! Enter - said the wolf.

Little Red Riding Hood came in and put the basket in the kitchen, went to kiss on the cheek from her grandmother.

- Poor Grandma! - Exclaimed the girl. - You look very bad, I'll give you some food for you best.
- Thank you, darling, 'said the wolf.

Red Riding Hood said as he cut a slice of bread:

- Grandmother, what deeper voice you have!
- It is better to speak, 'said the wolf.

She handed him a bowl of soup and added:

- This chicken soup you'll be fine.
- Thanks treasure - said the wolf.

Then stared Riding Hood's grandmother's hat.

- Grandma, do not bother these ears? They look so great!
- They are a little swollen, 'said the wolf in its fake voice. - But just hear you better.

As he spoke, the covers slipped a bit, leaving the nose of the wolf in sight.

- God! what big teeth!
- They are to eat! - Roared the wolf.

In a second, Red Riding Hood  accompanied his grandmother in the belly of the wolf. Satisfied, he licked again and began to take a nap. He snored so loudly that caught the attention of a hunter who was passing by. "Something strange happens at Grandma's Little Red Riding Hood," thought the hunter. He knocked on the door, but the wolf was sleeping so soundly that he did not wake. Seeing that no one answered, the hunter decided to open the window. As soon as he saw the wolf in Grandma's bed, he realized what had happened. The hunter aimed his musket and shot the wolf.

- Here's what you deserve wolf! - Cried the hunter.

To ensure that the wolf was dead, he went to see if his heart was still beating. Surprised, he heard two voices calling for help. The hunter was quick to rescue victims. Luckily, Red Riding Hood and her grandmother were unharmed.

- Grandma! - Exclaimed Riding Hood. - I've never been so scared! I'll never disobey the instructions of mom.

In gratitude for having saved the hunter grandma invited to dine with them the delights that had brought her granddaughter in the basket. As it came time to leave, the hunter accompanied Red Riding Hood  back home.

- Good, you're here! - Exclaimed the mother to see her daughter. - How is Grandma?
- Much better, now! - Riding Hood said cheerfully.





Charles Perrault

Charles Perrault va ser un escriptor francès, principalment reconegut per haver donat forma literària a contes clàssics infantils tals com Caputxeta Vermella i El gat amb botes, temperant en molts casos la cruesa de les versions orals. 

Data de naixement: 12 de gener de 1628, París
Data de la mort: 16 de maig de 1703, París
Cònjuge: Marie Guichon (m. 1672-1678)
Llibres: Caputxeta Vermella
Fills: Pierre Perrault
Germans: Claude Perrault, Pierre Perrault, Nicholas Perrault, Jean Perrault 

Charles Perrault

Charles Perrault fue un escritor francés, principalmente reconocido por haber dado forma literaria a cuentos clásicos infantiles tales como Caperucita Roja y El gato con botas, atemperando en muchos casos la crudeza de las versiones orales. 

Fecha de nacimiento: 12 de enero de 1628, París
Fecha de la muerte: 16 de mayo de 1703, París

Cónyuge: Marie Guichon (m. 1672–1678)
Libros: Caperucita Roja
Hijos: Pierre Perrault
Hermanos: Claude Perrault, Pierre Perrault, Nicholas Perrault, Jean Perrault

Charles Perrault

Charles Perrault was a French writer, mostly known for having shaped literary classic children's stories such as Little Red Riding Hood and Puss in Boots, in many cases tempering the rawness of the live versions. 

Date of Birth: January 12, 1628, Paris
Date of death: May 16, 1703, Paris

Spouse: Marie Guichon (c. 1672-1678)
Books: Little Red Riding Hood
Children: Pierre Perrault
Brothers: Claude Perrault, Pierre Perrault, Nicholas Perrault, Jean Perrault