miércoles, 27 de marzo de 2013

RONDALLES PER ANAR A DORMIR PER A PARES DESESPERATS: LA PRINCESA I EL PÈSOL/ CUENTOS PARA IR A DORMIR PARA PADRES DESESPERADOS: LA PRINCESA Y EL GUISANTE /TALES TO GO TO SLEEP FOR DESPERATE PARENTS: THE PRINCESS AND THE PEA




LA PRINCESA I EL PÈSOL/
LA PRINCESA Y EL GUISANTE
/THE PRINCESS AND THE PEA 
Aquarel-la/Acuarela/ Watercolor 




Com podreu endevinar aquesta és la rondalla que ens ocuparà avui, els que heu patit d'insomni ja sabeu el que és no aclucar l'ull en tota la nit, desesperant!!! Però a què mai us ha passat pel cap de mirar sota el matalàs per veure si hi ha un pèsol amagat... Potser sou una princesa i no ho sabíeu!

Como podréis adivinar esta es la fábula que nos ocupará hoy, los que habéis sufrido de insomnio ya sabéis lo que es no pegar ojo en toda la noche, desesperante! pero a que nunca se os ha pasado por la cabeza de mirar debajo del colchón para ver si hay un guisante escondido ... Quizás sois una princesa y no lo sabíais?

As you can guess this is the fable that occupy us today, those who have suffered from insomnia you know what is not sleep a wink all night, desperate! But, never crossed your mind to look under the mattress to see if there is a hidden pea ... Perhaps you are a princess and you did'nt  know?

La Princesa i el Pèsol Prindsessen paa Aerten), també conegut com: "Una veritable Princesa", és un conte de fades de l'escriptor Danès Hans Christian Andersen(Si mireu en contes anteriors trobareu la seva biografia).

A diferència d'altres contes seus com El soldat de Plom (on els protagonistes són cremats) o La Venedora de Mistos (que mor de fred). La Princesa i el Pèsol té un final feliç. Va ser publicat per primera vegada el 8 de Maig de 1835.

La Princesa y el Guisante (Prindsessen paa Aerts), también conocido como Una verdadera Princesa, es un cuento de hadas del escritor Danés Hans Christian Andersen. (Si buscais en cuentos anteriores encontraréis su biografía).

A diferencia de otros cuentos suyos como El soldado de Plomo (donde los protagonistas son quemados) o La Vendedora de Cerillas (que muere de frío). La Princesa y el Guisante tiene un final feliz. Fue publicado por primera vez el 8 de Mayo de 1835.


The Princess and the Pea (paa Prindsessen Aerts), also known as a Real Princess is a fairy tale of the Danish writer Hans Christian Andersen. (If you are looking to find his biography previous stories).

Unlike his other stories as The Tin Soldier (where the protagonists are burned) or The match girl (who dies of cold). The Princess and the Pea has a happy ending. It was first published on May 8, 1835.




LA PRINCESA I EL PÈSOL

Vet aquí una vegada que un príncep volia casar-se amb una princesa, però havia de ser una princesa de veritat.

Va recórrer el món sencer, i encara que a tot arreu trobava princeses, sempre acabava descobrint en elles quelcom que no acabava d'agradar-li. De cap es podia assegurar del cert que fos una veritable princesa; sempre apareixia algun detall que no era com és degut. El príncep va tornar, doncs, al seu país, desconsolat per no haver pogut trobar una veritable princesa.

Una nit es va desencadenar una terrible tempesta: llampecs, trons i una pluja torrencial. Era espantós! Algú va trucar a la porta de palau i l'ancià rei va manar obrir.

Era una princesa que esperava davant la porta. Però, Déu meu!, Quin aspecte donava amb la pluja i el mal temps! L'aigua li regalimava pels seus cabells i queia sobre les seves robes, li entrava per la punta de les sabates i li sortia pels talons. No obstant això, pretenia ser una veritable princesa!

"Bé, ja ho veurem", va pensar la vella reina, i sense dir paraula es va dirigir a la cambra, va apartar tota la roba del llit i col·locà un pèsol al fons; després va posar sobre vint matalassos i va afegir, encara, uns altres vint cobrellits de plomes d'ànec.

Allà dormiria la princesa aquella nit.

Al matí següent, li van preguntar que tal havia descansat.

- Oh, terriblement malament!- va respondre la princesa-. Quasi no hi he clocat l'ull en tota la nit. Deu sap que hi hauria al llit! He dormit sobre quelcom tan dur que tinc el cos ple de blaus. Ha estat horrible!

Així, doncs, va poder-se comprovar que es tractava d'una princesa veritable, perquè malgrat els vint matalassos i els vint cobrellits de ploma, havia notat la molèstia d'un pèsol. Només una veritable princesa podia tenir la pell tan delicada.

El príncep, sabent ja que es tractava d'una veritable princesa, la va prendre per muller, el pèsol fou traslladat al Museu de Palau, on encara es pot contemplar, a no ser que algú se l'hagi endut.

Com veieu, aquesta  que és una veritable història!



LA PRINCESA Y EL GUISANTE

Erase una vez que un príncipe quería casarse con una princesa, pero tenía que ser una princesa de verdad.
Recorrió el mundo entero, y aunque en todas partes encontraba princesas, siempre acababa descubriendo en ellas algo que no acababa de gustarle. De ninguna se podía asegurar con certeza que fuera una verdadera princesa, siempre aparecía algún detalle que no era como es debido. El príncipe regresó, pues, a su país, desconsolado por no haber podido encontrar una verdadera princesa.

Una noche se desencadenó una terrible tormenta: relámpagos, truenos y una lluvia torrencial. Era espantoso! Alguien llamó a la puerta de palacio y el anciano rey mandó abrir.

Era una princesa que esperaba delante de la puerta. Pero, Dios mío!, ¿Qué aspecto daba con la lluvia y el mal tiempo! El agua le chorreaba por sus cabellos y caía sobre sus ropas, le entraba por la punta de los zapatos y le salía por los talones. Sin embargo, pretendía ser una verdadera princesa!

"Bueno, ya veremos", pensó la vieja reina, y sin decir palabra se dirigió a la alcoba, apartó toda la ropa de la cama y colocó un guisante en el fondo, luego puso encima veinte colchones y añadió , todavía, otras veinte colchas de plumas de pato.

Allí dormiría la princesa aquella noche.

A la mañana siguiente, le preguntaron que tal había descansado.

- Oh, terriblemente mal! - Respondió la princesa-. Casi no he pegado ojo en toda la noche. Dios sabe que habría en la cama! He dormido sobre algo tan duro que tengo el cuerpo lleno de moratones. Ha sido horrible!

Así pues, se pudo comprobar que se trataba de una princesa verdadera, porque a pesar de los veinte colchones y las veinte colchas de plumas, había notado la molestia de un guisante. Sólo una verdadera princesa podía tener la piel tan delicada.

El príncipe, sabiendo ya que se trataba de una verdadera princesa, la tomó por esposa, el guisante fue trasladado al Museo de Palacio, donde todavía se puede contemplar, a no ser que alguien se la haya llevado.

Como veis, esta si que es una verdadera historia!


THE PRINCESS AND THE PEA

Once upon a time a prince wanted to marry a princess, but she had to be a real princess.
He traveled the world and was even princesses everywhere, they always ended up discovering something that did not quite like. By no one could say with certainty that it was a real princess, always showed some detail that was not as expected. The prince returned, then, to his country, heartbroken at not being able to find a real princess.

One night a terrible storm broke: lightning, thunder and torrential rain. It was awful! Someone knocked on the door of the palace and the old king commanded open.

She was a princess who waited outside the door. But, my God, look what was in the rain and bad weather! The water ran down from her hair and fell on his clothes, he came through the tips of her shoes and out at the heels. However, pretending to be a real princess!

"Well, we'll see," thought the old queen, and without a word went to the bedroom, pulled all the bed linen and laid a pea on the bottom, then put up twenty mattresses and added yet another twenty quilts Duck feather.

There the princess would sleep that night.

The next morning, he was asked how she had slept.

- Oh, terribly wrong! - Replied the Princess. I've hardly slept all night. God knows what was in the bed! I slept on something so hard that I have a body full of bruises. It was horrible!

Thus, it was found that it was a real princess, because despite the twenty mattresses and twenty feather quilts, had noticed the discomfort of a pea. Only a real princess could be as sensitive skin.

The prince, already knowing that it was a real princess, took her to wife, the pea was transferred to Palace Museum, where you can still see, unless someone has taken it.

You see, this really is a true story!

sábado, 23 de marzo de 2013

RONDALLES PER ANAR A DORMIR PER A PARES DESESPERATS: EL CONILL DE PASQUA / CUENTOS PARA IR A DORMIR PARA PADRES DESESPERADOS: EL CONEJO DE PASCUA/TALES TO GO TO SLEEP FOR DESPERATE PARENTS: THE EASTER BUNNY





Conill de Pasqua
Conejo de Pascua
Easter Bunny
Aquarel-la/Acuarela/Watercolor



FLOR DE CIRERER A CASA DE MA GERMANA
FLOR DE CEREZO EN CASA DE MI HERMANA
CHERRY BLOSSOM IN MY SISTER'S HOUSE




Tímida i exuberant arriba la Primavera arreu del món, els Ametllers i els Cirerers són els primers a avisar de la seva màgica presencia. Amb ella, com un company inseparable, el Conill de Pasqua comença a fer de les seves, amagant entre els matolls en flor els seus multicolors ous perquè siguin descoberts pels il·lusionats nens.

No us heu parat mai a pensar quina relació hi ha entre un conill i els ous de gallina???



A mi, sempre m'ha semblat estrany! Em fa pensar que es tracta d'una broma d'un conill amb un sentit de l'humor si més no, rebuscat. Cada any per Primavera, el Conill de Pasqua realitza la mateixa entremaliadura, s'aixeca abans que l'alba i es dedica a robar ous a les gallines i mentre els pinta de colors, es fa un fart de riure, només de pensar la cara que posaran en descobrir que els seus nadons han desaparegut. M'imagino a les gallines buscant com boges per tot arreu els seus ous i barallant-se amb els nens per la seva custodia.

Però aquesta tradició té molts segles d'existència. Hi ha moltes històries sobre la procedència d'aquesta festivitat, paganes icom en altres ocasions, la religió catòlica inventa una història religiosa per incloure aquesta tradició en les seves escriptures.

A continuació breument us les explicaré.... Jo per la meva banda em quedo amb les llegendes paganes. Ara, cadascú que agafi la que més li convingui o li agradi.

COMENCEM DONCS!




El Conill de Pasqua, és un personatge mític infantil que pertany a les cultures germàniques i posteriorment a les anglosaxones. Encara que els seus orígens no estan molt definits, es suposa que l'elecció del conill és deguda a la seva coneguda capacitat de procreació, de gran valor simbòlic en unes festes dedicades a la fertilitat de la terra després del llarg hivern.

Els ous acolorits com raigs de Sol són portats pel conill, també com a símbol de fertilitat i de la vida que reneix. Els nens de diverses parts del món, pinten i amaguen ous de Pasqua. 

El Conill símbol de la fertilitat associat a la Deessa Siro-Fenicia AstartéIschtar, a qui a més, estava dedicat el mes d'Abril. En al·lusió a aquesta deessa, a la festivitat de Pasqua se l'anomena "Easter",  la festivitat de Primavera per honorar a la Deessa teutònica de la llum i la Primavera.


Existeix així mateix una curiosa llegenda que explica que quan Jesús va ser tancat en el sepulcre, en l'interior de la cova hi havia un conill amagat. 

Va passar tot un dia i tota una nit, quan de sobte, el conill va veure quelcom sorprenent: Jesús va aixecar-se i doblegà els llençols amb els quals estava embolicat, de sobte, des de l'exterior, un àngel va treure la pedra que tapava l'entrada al sepulcre.

El conill va entendre aleshores que Jesús era el fill de Déu i va decidir que havia d'avisar al món què Jesús havia ressuscitat. Va pensar que si els portava un ou pintat, ells entendrien el missatge de vida i alegria.




Segons Una altra tradició més moderna, una senyora que pintava ous per als seus fills i a la Pasqua, els amagava en nius d'ocells. En una de tantes ocasions, els nens van trobar els ous al mateix temps que un conill saltava del niu. Els petits, amb l'innocència de l'edat, van assumir que aquest simpàtic animal era qui proporcionava els ous de Pasqua.


Avui en dia s'elaboren conills de xocolata, ous, pollets, ... Que es regalen en aquestes dates. A Catalunya existeix la tradició de la Mona de Pasqua, on els padrins dels nens porten a aquests un pastís de xocolata, normalment, decorat amb plomes i pollets de colors, conills i ous de xocolata.

Però tothom sap que realment és el Conill de Pasqua qui amaga i regala els ous de xocolata i les llaminadures, de la mateixa manera que el Pare Nöel és qui porta els regals per Nadal o la Fada de les dents i el Ratolí Pérez caramels o calerons.
Tímida y exuberante llega la Primavera todo el mundo, los Almendros y los Cerezos son los primeros en avisar de su mágica presencia. Con ella, como un compañero inseparable, el Conejo de Pascua empieza a hacer de las suyas, escondiendo entre los matorrales en flor sus multicolores huevos para que sean descubiertos por los ilusionados niños.

No os habéis parado a pensar qué relación existe entre un conejo y los huevos de gallina ???

A mí, siempre me ha parecido extraño! Me hace pensar que se trata de una broma de un conejo con un sentido del humor cuando menos, rebuscado. Cada año por Primavera, el Conejo de Pascua realiza la misma travesura, se levanta antes que el amanecer y se dedica a robar huevos a las gallinas y mientras los pinta de colores, se hace de la risa, sólo de pensar la cara que pondrán al descubrir que sus bebés han desaparecido. Me imagino a las gallinas buscando como locas por todas partes sus huevos y peleándose con los niños por su custodia.

Pero esta tradición tiene muchos siglos de existencia. Hay muchas historias sobre la procedencia de esta festividad, paganas y cómo en otras ocasiones, la religión católica inventa una historia religiosa para incluir esta tradición en sus escrituras.

A continuación brevemente os las contaré .... Yo por mi parte me quedo con las leyendas paganas. Ahora, cada uno que tome la que más le convenga o le guste.

EMPEZAMOS PUES!

El Conejo de Pascua, es un personaje mítico infantil perteneciente a las culturas germánicas y posteriormente a las anglosajonas. Aunque sus orígenes no están muy definidos, se supone que la elección del conejo se debe a su conocida capacidad de procreación, de gran valor simbólico en unas fiestas dedicadas a la fertilidad de la tierra después del largo invierno.

Los huevos coloreados como rayos de Sol son llevados por el conejo, también como símbolo de fertilidad y de la vida que renace. Los niños de diversas partes del mundo, pintan y esconden huevos de Pascua.

El Conejo símbolo de la fertilidad asociado a la Diosa Siro-Fenicia Astarté / Ischtar, a la que además, estaba dedicado el mes de Abril. En alusión a esta diosa, en la festividad de Pascua se le llama "Easter", la festividad de Primavera para honrar a la Diosa teutónica de la luz y la Primavera.

Existe asimismo una curiosa leyenda que cuenta que cuando Jesús fue cerrado en el sepulcro, en el interior de la cueva había un conejo escondido.

Pasó todo un día y toda una noche, cuando de repente, el conejo vio algo sorprendente: Jesús se levantó y dobló las sábanas con los que estaba envuelto, de repente, desde el exterior, un ángel quitó la piedra que tapaba la entrada al sepulcro.

El conejo entendió entonces que Jesús era el hijo de Dios y decidió que tenía que avisar al mundo que Jesús había resucitado. Pensó que si los llevaba un huevo pintado, ellos entenderían el mensaje de vida y alegría.

Según Otra tradición más moderna, una señora que pintaba huevos para sus hijos y la Pascua, los escondía en nidos de pájaros. En una de tantas ocasiones, los niños encontraron los huevos a la vez que un conejo saltaba del nido. Los pequeños, con la inocencia de la edad, asumieron que este simpático animal era quien proporcionaba los huevos de Pascua.

Hoy en día se elaboran conejos de chocolate, huevos, pollos, ... Que se regalan en estas fechas. En Cataluña existe la tradición de la Mona de Pascua, donde los padrinos de los niños llevan a estos un pastel de chocolate, normalmente, decorado con plumas y pollitos de colores, conejos y huevos de chocolate.

Pero todo el mundo sabe que realmente es el Conejo de Pascua quien esconde y regala los huevos de chocolate y las golosinas, al igual que Papa Nöel es quien trae los regalos en Navidad o el Hada de los dientes y el Ratón Pérez caramelos o dinero .

Shy and exuberant comes Spring all around the world, the Almonds and the Cherry trees are the first to warn of their magical presence. With it, as an inseparable companion, the Easter Bunny begins to do his own, hiding in the bushes in bloom its multicolored eggs to be discovered by the illusioned children.

Do you haven't stopped to think what relationship exists between a rabbit and chicken eggs ???

It has always seemed strange to me! Makes me think that it is a joke of a rabbit with a sense of humor at least, farfetched. Each year by Spring, the Easter Bunny performs the same mischief, gets up before dawn and devotes himself to stealing eggs from the chickens and while he paints them in colors, laughs, just thinking about the face of the henns when discover that her babies have disappeared. I imagine the hens looking like crazy all over their eggs and fighting with the children for their custody.

But this tradition has many centuries of existence. There are many stories about the origin of this holiday, pagan and how on other occasions, the Catholic religion invents a religious history to include this tradition in their writings.

Then I will briefly tell you ... For my part, keep the pagan legends. Now, everyone who takes the one that suits him or likes him.

WE START THERE!

The Easter Bunny, is a mythical child character belonging to the Germanic cultures and later to the Anglo-Saxons. Although its origins are not well defined, it is assumed that the choice of the rabbit is due to its known capacity for procreation, of great symbolic value in a celebration dedicated to the fertility of the earth after the long winter.

The eggs colored as sunbeams are carried by the rabbit, also as a symbol of fertility and of the life that is reborn. Children from different parts of the world paint and hide Easter eggs.

The Rabbit symbol of fertility associated with the Goddess Siro-Phenicia Astarte / Ischtar, to which, moreover, was dedicated the month of April. In allusion to this goddess, the Easter festival is called "Easter", the spring festival to honor the Teutonic Goddess of light and Spring.

There is also a curious legend that says when Jesus was closed in the tomb, inside the cave there was a hidden rabbit.

A whole day and an entire night passed, when suddenly the rabbit saw something surprising: Jesus got up and folded the sheets with which he was wrapped, suddenly, from the outside, an angel removed the stone that covered the entrance to the tomb .

The rabbit understood then that Jesus was the son of God and decided that he had to warn the world Jesus had risen. He thought if he took them a painted egg, they would understand the message of life and joy.

According to another more modern tradition, a lady who painted eggs for her children and Easter, hid them in bird nests. On one of many occasions, the children found the eggs while a rabbit jumped out of the nest. The little ones, with the innocence of age, assumed that this nice animal was the one who provided the Easter eggs.

Today makes chocolate rabbits, eggs, chickens, ... that are given on these dates. In Catalonia there is the tradition of the Mona de Pascua, where the children's godparents bring to these a chocolate cake, usually decorated with feathers and colored chicks, rabbits and chocolate eggs.

But everyone knows that it really is the Easter Bunny who hides and gives away chocolate eggs and sweets, just like Santa is the one who brings gifts at Christmas or the Tooth Fairy and Perez Mouse  candy or money.




Blog: xavmirin.blogspot.com.es
Mail: xarvis@hotmail.com
Facebook: Abracadabra Potadecabra
Abracadabra pota de cabra
Pinterest: Xavier Miró Inglés
Instagram: @abracadabrapotadecabra









domingo, 10 de marzo de 2013

LES TRES FILADORES DEL DESTÍ/ LAS TRES HILANDERAS DEL DESTINO/ THE DESTINY THREE THREAD SPINNERS

LES NORNES/ GRAIES/ PARCAS/MOIRES


Català

Tots sabem que el destí està escrit, o això és el que s'ha dit sempre! Jo per la meva banda penso que el destí se'l busca un mateix, però el que és clar, és que les coses passen per algún motiu i que de vegades per molt que ens capfiquem el que ha de passar passarà...

Arreu del món hi ha la creencia de que tres bruixes germanes, s'encarregen del destí dels humans... i que elles decideixen el nostre passat, present i futur, fins hi tot la longitud i final de la nostra vida. Segons al país que et trobis aquestes deïtats cambien de nom, però la seva finalitat es la mateixa. No us sembla curiós??

Tres nits després del naixement d'un nadó, les tres germanes s'apareixen per determinar el curs de la seva vida. Són molt respectades i alhora temudes, fins i tot pels deus. Antigament, les nuvies el dia del seu casament donaven com ofrena flocs del seu cabell, perquè les tres bruixes atorguessin un matrimoni feliç i llarg.

Viuen sota les arrels del Freixe Yggdrasil, l'arbre del món, al centre del cosmos. Per sota les arrels de l'arbre es troba l'inframón i les branques més altes de la seva copa graten l'univers. Cadascuna d'elles te un comés. Cloto, el present, representada com una docella nua jove i bonica,  s'encarrega de filar el fil d'or que representa la vida de cada humà, alhora cuida de la font d'Urd perquè el Freixe no perdi el seu verdor i no es podreixi. Làquesis, el pasat, representada com una anciana decrèpita, vestida amb una túnica blanca, medeix el fil del capdell decidint així la longitud de la nostra vida. Finalment, però no menys important, Àtropos, el futur, representada com una dona vestida amb túnica negra amb caputxa, que mai deixa veure la seva cara, decideix tallar el fil de la vida escollint la forma en la que morim venint-nos a recollir al nostre jaç de mort, mostrant-nos la nostra última visió, la seva misteriosa cara. Acompanyant-nos dolçament cap al nostre etern descans...

Ja sabem que cada religió te les seves propies creences i que avui en dia, a la gran majoría, un únic Deu s'encarrega de tot, feina feixuga, no??

Però podè tenien un caire més romàntic les creences paganes, si més no, molt més divertit!! i sobre tot venen de quan la terra era jove i l'humanitat buscava en la natura l'explicació de les coses, respectant-la i tement-la. Qualsevol cosa podia passar, els Deus, cruels com tots, en aquelles èpoques tenien més contacte amb els humans fins i tot podien arribar a enamorar-se d'ells. Avui, inpensable!! "Pecado Capital"!!

Il.lustració al Oli amb purpurina, format gran.  


Español


Todos sabemos que el destino está escrito, o eso es lo que se ha dicho siempre! Yo por mi parte pienso que el destino lo busca uno mismo, pero lo que está claro, es que las cosas pasan por algún motivo y que a veces por mucho que nos empeñamos lo que debe pasar pasará ...

En todo el mundo existe la creencia de que tres brujas hermanas, se encargan del destino de los humanos ... y que ellas deciden nuestro pasado, presente y futuro, incluso la longitud y final de nuestra vida. Según el país en que te encuentres estas deidades cambian de nombre, pero su finalidad es la misma. No os parece curioso?

Tres noches después del nacimiento de un bebé, las tres hermanas se aparecen para determinar el curso de su vida. Son muy respetadas y al mismo tiempo temidas, incluso por los dioses. Antiguamente, las novias el día de su boda daban como ofrenda mechones de su cabello, para que las tres brujas otorgaran un matrimonio feliz y largo.

Viven bajo las raíces del Fresno Yggdrasil, el árbol del mundo, en el centro del cosmos. Por debajo de las raíces del árbol se encuentra el inframundo y las ramas más altas de su copa rascan el universo. Cada una de ellas tiene un cometido. Cloto, el presente, representada como una doncella desnuda joven y bonita, se encarga de hilar el hilo de oro que representa la vida de cada humano, a la vez cuida de la fuente de Urd para que el Fresno no pierda su verdor y no se pudra. Láquesis, el pasado, representada como una anciana decrépita, vestida con una túnica blanca, mide el hilo del obillo decidiendo así la longitud de nuestra vida. Finalmente, pero no menos importante, Atropos, el futuro, representada como una mujer vestida con túnica negra con capucha, que nunca deja ver su cara, decide cortar el hilo de la vida escogiendo la forma en que morimos viniendo a recogernos en nuestro lecho de muerte, mostrándonos nuestra última visión, su misteriosa cara. Acompañándonos dulcemente hacia nuestro eterno descanso ...

Ya sabemos que cada religión tiene sus propias creencias y que hoy en día, en la gran mayoría, un único Dios se encarga de todo, trabajo pesado, no?

Pero alomejor, tenían un carácter más romántico las creencias paganas, por lo menos, mucho más divertido! y sobre todo vienen de cuando la tierra era joven y la humanidad buscaba en la naturaleza la explicación de las cosas, respetandola y temiendola misma. Cualquier cosa podía pasar, los Dioses, crueles como todos, en aquellas épocas tenían más contacto con los humanos incluso podían llegar a enamorarse de ellos. Hoy, inpensable! "Pecado Capital"!

Ilustración al Oleo con purpurina, formato grande.



LES NORNES/GRAIES/ MOIRES/PARCAS
LAS NORNAS/GRAYAS/MOIRAS/PARCAS
THE NORNAS/GRAYAS/MOIRAS/PARCAS




English

We all know that destiny is written, or that's what they always said! I for one think that fate looks yourself, but what is clear is that things happen for a reason and sometimes as much as we endeavor what should happen will happen ...

Worldwide there is a belief that three witches sisters, are responsible for the fate of humans ... and they decide our past, present and future, including the length and end of our lives. Depending on the country you meet these deities change their names, but their purpose is the same. Not this funny?

Three nights after the birth of a baby, the three sisters appear to determine the course of his life. They are very respected and feared at the same time, even by the gods. Formerly, brides on their wedding day gave an offering locks of his hair, because the three witches confer a long and happy marriage.

They live under the roots of Yggdrasil ash tree, the world tree, in the center of the cosmos. Below the tree roots are the underworld and the higher branches of his glass scratch the universe. Each has a role. Clotho, the present, represented as a beautiful young naked damsel, is responsible for spinning the thread of gold which represents the life of every human being, while cares Urd source for Fresno does not lose its greenery and not rot . Lachesis, the past, represented as a decrepit old woman, in a white robe dressed measures the thread skein thus deciding the length of our lives. Last but not least, Atropos, the future, represented as a woman wearing a black hooded robe that never shows its face, decides to cut the thread of life choosing how we die coming with us to pick up our deathbed, showing us our last view, his mysterious face. Sweetly accompany us to our eternal rest ...

We know that every religion has its own beliefs and that today, the vast majority, one God takes care of everything, hard work, no?

But you can have a more romantic pagan beliefs, at least, much more fun! and mainly come from when the earth was young and wanted humanity in nature explaining things, respecting and fearing the same. Anything could happen, the Gods, cruel as all, in those days had more contact with humans could even get to fall in love with them. Today, unthinkable! "Sin Capital"!

Illustration oil glitter, large format.




sábado, 9 de marzo de 2013

RONDALLES PER ANAR A DORMIR PER A PARES DESESPERATS: ELS TRES PORQUETS/ CUENTOS PARA IR A DORMIR PARA PADRES DESESPERADOS: LOS TRES CERDITOS/ TALES TO GO TO SLEEP FOR DESESPERATE PARENTS: THE THREE LITTLE PIGS


La Caseta de Palla
La Casita de Paja
The straw house
Aquarel-la/Acuarela/Watercolor

La Caseta de Fusta
La Casita de Madera
The Wooden House
Aquarel-la/Acuarela/Watercolor
La Caseta de Maó
La Casita de Ladrillo
The Brick House
Aquarel-la/Acuarela/Watercolor




És una faula amb personatges animals personificats. Les primeres edicions daten del segle XVIII, però es pensa que la història és molt més antiga. Va guanyar significat al folklore universal, gràcies a la versió de dibuixos animats Els Tres Porquets feta per Walt Disney l'any 1933.

La lliçó que ensenya aquest conte és que no has de ser gandul a l'hora de fer qualsevol cosa i que no t'has de riure de la dedicació dels altres. Si vols quelcom ben fet, dedica-li temps!


ELS TRES PORQUETS



Vet aquí una vegada en una ampla vall vivien tres petits porquets que encara que eren germans, eren molt diferents. Els dos més petits es passaven el dia divertint-se. El germà gran, en canvi, era més seriós i treballador. Un dia van decidir anar pel món a buscar fortuna. Als tres porquets els agradava la música i cada un d'ells tocava un instrument. El més petit tocava la flauta, el mitjà el violí i el major tocava el piano ...,

Un dia el germà gran va dir: 

- Estic molt preocupat per vosaltres, perquè no feu més que jugar i cantar i no teniu en compte que aviat arribarà l'hivern. Què fareu quan arribin les neus i el fred? Hauríeu de construir os una casa per a viure.


Els petits van agrair el consell i es van posar a construir una casa. El més petit dels tres, que era el més juganer, no tenia moltes ganes de treballar.

- La meva serà de palla - va dir el més petit-, la palla és tova i es pot subjectar amb facilitat. Acabaré molt aviat i podré anar a jugar.

El germà mitjà va decidir que la seva casa seria de fusta:

- Puc trobar un munt de fusta pels voltants - va explicar als seus germans,

- Construiré casa en un tres i no res amb tots aquests troncs i me n'aniré també a jugar.

El gran va decidir construir la seva casa amb maons.

- Encara que costi molt esforç, serà molt forta i resistent, i dins estaré fora de perill del llop. Li posaré una xemeneia per rostir les glans i fer brou de pastanagues.

Quan les tres casetes van estar acabades, els porquets cantaven i ballaven a la porta, feliços per haver acabat amb el problema. De darrere d'un gran arbre va sorgir el llop, rugint de fam i cridant:

- Porquets, us menjaré!

Cada un es va amagar a casa, pensant que estaven fora de perill, però el llop ferotge es va encaminar a la caseta de palla del germà petit. El llop, en veure la casa de canyes i palla, va començar a riure i apropant-se a la porta va udolar:

- Bufaré i bufaré i la caseta enderrocaré!

I va bufar amb totes les seves forces: va bufar i bufar i la caseta de palla va caure. El porquet petit va córrer el més ràpid que va poder i va entrar a la casa de fusta del germà mitjà.

De nou el Llop, més enfurismat que abans en sentir-se enganyat, es va col·locar davant de la porta i va començar a bufar i bufar grunyint:

- Bufaré i bufaré i la caseta enderrocaré!

La fusta va cruixir, i les parets van caure i els dos porquets van córrer a refugiar-se a la casa de maó del germà gran. El llop estava realment enfadat i famolenc, i ara desitjava menjar-se els tres porquets més que mai, i davant de la porta va bramar:

- Bufaré i bufaré i la porta enderrocaré! I es va posar a bufar tan fort com el vent d'hivern

Va bufar i bufar, però la caseta de maons era molt resistent i no aconseguia el seu propòsit. Va decidir grimpar per la paret i entrar per la xemeneia. És lliscar cap avall ... I va caure al calder on el porquet gran estava bullint sopa de naps. Escaldat i amb l'estómac buit va sortir fugint cap al llac

Els porquets no el van tornar a veure. El porquet gran va renyar als altres dos per haver estat tan mandrosos i posar en perill les seves pròpies vides.





Es una fábula con personajes animales personificados. Las primeras ediciones datan del siglo XVIII, pero se piensa que la historia es mucho más antigua. Ganó significado en el folclore universal, gracias a la versión de dibujos animados Los Tres Cerditos hecha por Walt Disney en 1933.

La lección que enseña este cuento es que no has de ser vago a la hora de hacer cualquier cosa y que no debes reírte de la dedicación de los demás. Si quieres algo bien hecho, dedícale tiempo!

LOS TRES CERDITOS


Érase una vez en un ancho valle vivían tres pequeños cerditos que aunque eran hermanos, eran muy diferentes. Los dos más pequeños se pasaban el día divirtiéndose. El hermano mayor, en cambio, era más serio y trabajador .. Un día decidieron ir por el mundo a buscar fortuna. A los tres cerditos les gustaba la música y cada uno de ellos tocaba un instrumento. El más pequeño tocaba la flauta, el medio el violín y el mayor tocaba el piano ...,

Un día el hermano mayor dijo: 


- Estoy muy preocupado por vosotros, porque no hacéis más que jugar y cantar y no teneis en cuenta que pronto llegará el invierno. Qué haréis cuando lleguen las nieves y el frío? Deberiais construiros una casa para vivir.


Los pequeños agradecieron el consejo y se pusieron a construir una casa. El más pequeño de los tres, que era el más juguetón, no tenía muchas ganas de trabajar.


- Mi casa será de paja - dijo el más pequeño-, la paja es blanda y se puede sujetar con facilidad. Acabaré muy pronto y podré ir a jugar. 

El hermano mediano decidió que su casa sería de madera: 

- ¿Puedo encontrar un montón de madera por los alrededores, - explicó a sus hermanos, 
- Construiré la casa en un santiamén con todos estos troncos y me iré también a jugar. 

El mayor decidió construir su casa con ladrillos. 

- Aunque cueste mucho esfuerzo, será muy fuerte y resistente, y dentro estaré a salvo del invierno. Le pondré una chimenea para asar las bellotas y hacer caldo de zanahorias. 

Cuando las tres casitas estuvieron terminadas, los cerditos cantaban y bailaban en la puerta, felices por haber acabado con el problema. De detrás de un gran árbol surgió el lobo, rugiendo de hambre y gritando: 

- Cerditos, os voy a comer! 

Cada uno se escondió en su casa, pensando que estaban a salvo, pero el lobo feroz se encaminó a la casita de paja del hermano pequeño. El lobo, al ver la casa de cañas y paja, comenzó a reír y acercándose a la puerta aulló: 

- Soplaré y soplaré y la caseta derribaré! 

Y sopló con todas sus fuerzas: sopló y sopló y la casita de paja cayó. El cerdito pequeño corrió lo más rápido que pudo y entró en la casa de madera del hermano mediano. 

De nuevo el Lobo, más enfurecido que antes al sentirse engañado, se colocó delante de la puerta y comenzó a soplar y soplar gruñendo: 

- Soplaré y soplaré y la caseta derribaré! 

La madera crujió, y las paredes cayeron y los dos cerditos corrieron a refugiarse en la casa de ladrillo del hermano mayor. El lobo estaba realmente enfadado y hambriento, y ahora deseaba comerse los tres cerditos más que nunca, y delante de la puerta bramó: 

- Soplaré y soplaré y la puerta derribaré! Y se puso a soplar tan fuerte como el viento de invierno 

Sopló y sopló, pero la casita de ladrillos era muy resistente y no conseguía su propósito. Decidió trepar por la pared y entrar por la chimenea. Se deslizó hacia abajo ... Y cayó al caldero donde el cerdito mayor estaba hirviendo sopa de nabos. Escaldado y con el estómago vacío salió huyendo hacia el lago. 


Los cerditos no lo volvieron a ver. El cerdito mayor regañó a los otros dos por haber sido tan perezosos y poner en peligro sus propias vidas. 


It is a fable with characters personified animals. The first editions dating from the eighteenth century, but it is thought that history is much older. Won universal meaning in folklore, thanks to the cartoon version of The Three Little Pigs made ​​by Walt Disney in 1933.

The lesson of this story is to not be lazy when it comes to do anything and you should not laugh at the earnestness of others. If you want something done, spend some time!
THE THREE LITTLE PIGS

Once upon a time in a wide valley lived three little pigs that although they were brothers, were very different. The two youngest spent the day having fun. The older brother, however, was more serious and hardworking .. One day they decided to go into the world to seek his fortune. The three little pigs liked music and each played an instrument. The smallest played the flute, the half played the violin and the big brother played the piano ... 

One day the older brother said: 

- I'm very worried about you because you are doing is playing and singing and you have in mind that soon the winter. What will you do when you get snow and cold? You should build you a house to live. 

Small thanked the council and began to build a house. The smallest of the three, which was the most playful, was not looking forward to work. 

- My house shall Straw - said the smaller-, straw is soft and can be fixed easily. Soon overcome and I can go play. 

The middle brother decided that his home would be wood: 

- I can find plenty of wood around, - told his brothers, 
- Will build the house in a heartbeat with all these logs and I'll also play. 

The big once decided to build his house with bricks. 

- Even if it costs a lot of effort, will be very strong and resilient, and I'll be safe in winter. I'll put a fireplace to roast acorns and make broth of carrots. 

When the three houses were finished, the pigs sang and danced in the door, happy to have finished with the problem. From behind a large tree came the wolf, hungry roaring and shouting: 

- Pigs, I'm going to eat! 

Each hid at home, thinking they were safe, but the wolf went to the house of straw younger brother. The wolf, seeing the house of reeds and straw, started laughing and approaching the door yelled: 

- Huff and huff and tear down the house! 

And blew with all his might, and blew and blew down the house of straw. The little pig ran as fast as he could and went inside wooden middle brother. 

Again the Wolf, more furious than before to feel cheated, stepped in front of the door and began to blow and blow growling: 

- Huff and huff and tear down the house! 

The wood creaked and the walls fell and the two little pigs ran to take refuge in the brick house of the elder brother. The wolf was really angry and hungry, and now the three little pigs wanted to eat more than ever before the door and bellowed: 

- Huff and blow and pull down the door! And he began to blow as hard as the winter wind 

Blew and blew, but the small brick house was very tough and not get their purpose. He decided to climb the wall and enter the chimney. She slid down ... And fell into the cauldron where the big pig turnip soup was boiling. Blanching and an empty stomach fled into the lake. 

The pigs are not seen again. The big pig scolded the two for being so lazy and endanger their own lives. 




Blog: xavmirin.blogspot.com.es
Mail: xarvis@hotmail.com
Facebook: Abracadabra Potadecabra
Abracadabra pota de cabra
Pinterest: Xavier Miró Inglés
Instagram: @abracadabrapotadecabra