martes, 23 de abril de 2013

LA LLEGENDA DE SANT JORDI/ LA LEYENDA DE SAN JORGE/ THE LEGEND OF SAINT GEORGE




IL.LUSTRACIÓ DE TAMANY MITJÀ REALITZADA AMB AQUAREL.LA I PÀ D'OR.
ILUSTRACIÓN DE TAMAÑO MEDIO REALIZADA CON ACUARELA I PAN DE ORO.
ILUSTRATION MEDIUM SIZED MADE WITH WATERCOLOR AND GOLD LEAF.



Avui 23 d'Abril es cel.lebra a Catalunya la diada de Sant Jordi, com tots els anys a les escoles s'explica la llegenda del cavaller amb representacions teatrals, musicals, amb titelles o simplement els mestres expliquen l'història llegint-la d'un llibre...

Els carrers i places de Catalunya s'oplen de llibres i roses de tots els colors, encara que la típica es la rosa vermella. És costum regalar una rosa o un llibre als éssers estimats, la parella, els amics, la familia,... Si tens sort i sobretot paciencia pots aconseguir que algún escriptor et dediqui i signi el llibre que has comprat a la llibreria.

Aquest dia és perfecte per sortir a passejar, ja que els carrers estan engalanats i es respira un ambient festiu i alegre per tot arreu. Pels que no hi heu estat mai i us agrada la literatura avui es el dia perfecte!!!!

Però, I SI LA LLEGENDA HAGUES ESTAT QUELCOM DIFERENT??

I si en comptes d'una pricessa hagues estat un princep de cabells daurats i d'alló mès encissador? I en Sant Jordi un encantador caballer que creu més en el respecte que en la lluita?

I si un Rei que estima per sobre de tot al seu fill encara que tingui una preferència sexual diferent als demés nois, el respectés i sense cap vergonya ho fes saber al reste dels seus subdits per tal que el princep tingués la  possibilitat d'escollir parella com tothom, sense cap classe de perjudici? I resultés ser que Sant Jordi també és homosexual??

Com hagués estat de diferent la llegenda?

Doncs aquesta es la versió que he plasmat en la meva il.lustració, diferent però igual... On l'amor sempre triomfa sense diferències culturals, religioses ni sexuals... simplement Normal! I on només per ser diferent no significa ser dolent! Que s'ho expliquin al pobre Drac....

I si el Drac resultés ser vegetarià i no s'hagues menjat a cap persona sino que els amagava a la seva cova perquè la gent del poble no vingués a matar-lo pel simple fet del seu aspecte ferotge? I resultés ser un ésser sabi i amable amb el que compartir un bon esmorzar i milers de històries fabuloses?  

Tot i així, a continuació us explicaré la veritable llegenda de Sant Jordi, aquella que em van explicar quant era petit a l'escola i després, de la mateixa manera que jo, cadascú es lliure d'adaptar-la a les seves propies preferències. Pel que és a mi, tant la meva versió com la de sempre són perfectament respectables i normals...

Som-hi doncs!!!

Hoy 23 de Abril se celebra en Cataluña el día de San Jorge, como todos los años en las escuelas se explica la leyenda del caballero con representaciones teatrales, musicales, con marionetas o simplemente los maestros explican la historia leyéndola de un libro ...

Las calles y plazas de Cataluña se llenan de libros y rosas de todos los colores, aunque la típica es la rosa roja. Es costumbre regalar una rosa o un libro a los seres queridos, la pareja, los amigos, la familia, ... Si tienes suerte y sobre todo paciencia puedes conseguir que algún escritor te dedique y firme el libro que has comprado en la librería.

Este día es perfecto para salir a pasear, ya que las calles están engalanadas y se respira un ambiente festivo y alegre por todas partes. Para los que no habéis estado nunca y os gusta la literatura hoy es el día perfecto!!

Pero, Y SI LA LEYENDA HUBIERA SIDO ALGO DIFERENTE?

Y si en vez de una pricesa hubiese sido un príncipe de cabellos dorados y de lo más encantador? Y San Jorge un encantador caballero que cree más en el respeto que en la lucha?

Y si un Rey que ama por encima de todo a su hijo aunque tenga una preferencia sexual diferente a los demás chicos, lo respetara y sin vergüenza lo hiciera saber al resto de sus súbditos para que el príncipe tuviera la posibilidad de elegir pareja como todo el mundo, sin ninguna clase de perjuicio? Y resultara ser que San Jorge también es homosexual?

Como hubiera sido de diferente la leyenda?

Pues esta es la versión que he plasmado en mi ilustración, diferente pero igual ... Donde el amor siempre triunfa sin diferencias culturales, religiosas ni sexuales ... simplemente Normal! Y donde sólo por ser diferente no significa ser malo! Que se lo expliquen al pobre Dragón ....


Y si el Dragón resultara ser vegetariano y no se hubiera comido a ninguna persona sino que los ocultaba a su cueva para que la gente del pueblo no viniera a matarlo por el simple hecho de su aspecto feroz? Y resultara ser un ser sabio y amable con el que compartir un buen desayuno y miles de historias fabulosas?



Aún así, a continuación os explicaré la verdadera leyenda de San Jorge, la que me contaron cuando era pequeño en la escuela y después, de la misma manera que yo, cada uno es libre de adaptarla a sus propias preferencias . Por lo que es a mí, tanto mi versión como la de siempre son perfectamente respetables y normales ...

Vamos pues!


Today April 23 is celebrated in Catalonia on St. George's Day, like every year in schools explained knight legend plays, musicals, puppet or just teachers explain the story by reading a book ...

The streets and squares of Catalonia, are filled with books and roses of all colors, but the typical is the red rose. It is customary to give a rose or a book to loved ones, the couple, friends, family, ... If you are lucky and especially patience that a writer can get you engaged and sign the book you've bought at the bookstore.

This day is perfect for a walk, as the streets are decorated and the atmosphere is festive and cheerful throughout. For those who have not ever been in and  like literature today is the perfect day!

But IF THE LEGEND HAS BEEN SOMETHING DIFFERENT?

And if instead of a princess had been a prince with golden hair and most charming? And St. George a charming gentleman who believes in the respect that in the fight?

And if a king who loves above all to his son but have a different sexual preference to the other guys,  respect and shamelessly let him know the rest of his subjects for the prince had the choice of partner as whole world, without any kind of prejudice? And turned out to be that St. George is also gay?

How different would have been the legend?

Well this is the version I reflected on my illustration, different but the same ... Where love always triumphs without cultural, religious or sexual ... just Normal! And where just for being different does not mean being bad! That would explain the poor dragon ....

And if the Dragon turned out to be a vegetarian and had not eaten any person but that hid his cave so that the common people did not come to kill him simply because of his fierce appearance? And turned out to be a wise and kind with whom to share a good breakfast and thousands of fabulous stories?

Even so, then I will explain the true legend of St. George, which I was told when I was little at school and after, the same way I do, everyone is free to suit your own preferences. So it is to me, so my version like always perfectly respectable and normal ...

Let's go then!

I de la sang del drac va neixer un roser...
Y de la sangre del dragon nació un rosal...
And the blood of the dragon born a rosebush ...




LLEGENDA

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:

- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà

- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

LEYENDA

Hace mucho, mucho tiempo, el pueblo de Montblanc era devastado por un monstruo feroz y terrible, que podía caminar, volar y nadar, y tenía un aliento tanto maloliente, que desde muy lejos con sus bocanadas envenenaba el aire y producía la muerte a todos los que lo respiraban.

El monstruo era el estrago de los rebaños y las personas, y por toda aquella comarca reinaba el terror más profundo. Preocupados por la situación, los habitantes de Montblanc pensaron en dar al dragón, cada día de comer a una persona, para intentar calmarlo. El problema, era encontrar a la persona que quisiese sacrificarse cada día para ser devorada por el dragón.

Y así fue como después de una larga discusión, los aldeanos decidieron sortear cada día quién sería la persona que iría a parar al estómago del dragón. Y así lo hicieron, y parece ser que la jugada les salió bien, la abominable bestia se debería sentir satisfecha, porque dejó de hacer estragos y fechorías por aquellas tierras.

Pero he aquí que un día, la suerte hizo que le tocara ser devorada a la hija del rey. La joven princesa era muy simpática, amable, bonita y elegante. Tenía el corazón de todos los ciudadanos robados, y por este motivo cientos ofrecieron para sustituirla. Pero el rey, afligido y dolorido, fue justo y severo, su hija era como cualquier otro. Si le había tocado había que ir.

Y así fue como la joven doncella salió del castillo para encontrarse con la bestia mientras todo el pueblo miraba desconsolado y afligido, como la princesa se dirigía hacia el sacrificio. Pero mientras la chica se dirigía hacia el caché del monstruo, un joven caballero, con una brillante armadura, montado sobre un caballo blanco, se presentó. La doncella le miró y le advirtió:

- Huid! huyó rápidamente de aquí! noble caballero, si se queda por ahí, aparecerá la bestia y sólo os vea os devorará.

El joven caballero, la miró y le contestó

- No se preocupe joven doncella. Si estoy aquí es porque he venido expresamente. He venido desde muy lejos para protegerse a usted ya liberar su pueblo de esta fiera.

No tuvo tiempo ni de decir esto, que de repente salió la fiera, ante el horror de la princesa y el gozo del caballero. Comenzó una intensa pero breve lucha, hasta que el caballero le clavó una buena estocada con su lanza, que dejó malherida a la terrible bestia y matarla. De la sangre que en brotó, surgió rápidamente un rosal, con las rosas más rojas que la princesa hubiera visto nunca, rosal del que el joven caballero en cortó una rosa y le ofreció a la princesa.

LEGEND

A long, long time, Montblanc town was devastated by a fierce and terrible monster, he could walk, fly and swim, and had a much smelly breath that from far away with poisoning the air puffs produced death to all those who breathed.

The monster was the slaughter of herds and people, and all that country deeper terror reigned. Concerned about the situation, the people of Montblanc thought to the dragon every day to feed a person, to try to calm him. The problem was to find the person who wanted to sacrifice every day to be devoured by the dragon.

And so after a long discussion, the villagers decided to draw every day who would be the person who would go to the dragon's stomach. And they did, and it seems that the play turned out fine, the abominable beast should feel satisfied, because left to wreak havoc and mischief through the land.

But here one day, luck was touching him being devoured king's daughter. The young princess was very friendly, kind, nice and elegant. She was stolen the heart of all citizens, and for this reason hundreds offered to replace her. But the king, poor and sorrowful was just and severe, her daughter was like any other. If she had touched had to go.

And so the young maid came out of the castle to meet the beast and all the people looked disconsolate and afflicted, as the princess was heading sacrifice. But as the girl was headed monster cache, a young knight in shining armor, riding on a white horse appeared. The maid looked at him and said:

- Flee! quickly fled here! noble knight, if he stays out there, and only the beast will I see you devour.

The young gentleman looked at her and replied

- Do not worry young maid. If i'm here is because I have come expressly. I came from far away to protect yourself and free your people of this beast.

Do not even have time to say this, suddenly came the beast, to the horror of the Princess and the joy of the gentleman. He began an intense but short fight, until the gentleman drove a good thrust with his spear, which left badly injured in the terrible beast and kill it. From the blood that flowed rapidly became a rosebush, with roses redder than the princess had ever seen, rose from the young gentleman cut a rose and offered him the princess.