miércoles, 5 de noviembre de 2014

RONDALLES PER ANAR A DORMIR PER A PARES DESESPERATS: HANSEL I GRETEL/ CUENTOS PARA IR A DORMIR PARA PADRES DESESPERADOS: HANSEL Y GRETEL/ TALES TO GO TO SLEEP FOR DESESPERATE PARENTS: HANSEL AND GRETEL




 "HANSEL AND GRETEL"
Tecnica/Tecnica/Technique: Aquarel.la/ acuarela/ watercolor



Aquest un conte que segurament molts de vosaltres ja coneixeu, escrit pels Germans Grimm, com molts d'altres, també hi ha diferents versions però aquesta és l'original. Des del meu punt de vista es tracta d'una rondalla una mica macabra però coses pitjors passen a la vida real. HANSEL I GRETEL és el seu títol, encara que en traduir-se a l'espanyol se'ls va canviar el nom pel de Pere i Margarida, així com el títol "La caseta de xocolata" encara que el podeu trobar la majoria de les vegades amb el seu títol original. Si voleu informació sobre els escriptors, només heu de buscar entre les entrades antigues, perquè no és el primer conte que penjo d'aquests autors.

Si voleu alguna de les meves Il·lustracions, o un encàrrec especial, Només cal que us poseu en contacte amb mi a través del meu mail xarvis@hotmail.com o aquí mateix. Us Posaré al corrent de preus i altres... amb molt de gust!


Este un cuento que seguramente muchos de vosotros ya conocéis, escrito por los Hermanos Grimm, como muchos otros, también hay diferentes versiones pero esta es la original. Desde mi punto de vista se trata de una fábula un poco macabra pero cosas peores pasan en la vida real. HANSEL Y GRETEL es su título, aunque al traducirse al español se les cambió el nombre por el de Pedro y Margarita, así como el título "La casita de chocolate" aunque se puede encontrar la mayoría de las veces con su titulo original. Si deseáis información sobre los escritores, sólo tenéis que buscar entre las entradas antiguas, porque no es el primer cuento que cuelgo de estos autores.

Si quieres alguna de mis Ilustraciones, o un encargo especial, sólo tienes que ponerte en contacto conmigo a través de mi mail xarvis@hotmail.com o aquí mismo. Os pondré al corriente de precios y otros ... con mucho gusto!



This is a story that I am sure many of you already know, written by the Grimm Brothers, like many others, there are also different versions but this is the original. From my point of view it's a bit macabre fable but worse things happen in real life. HANSEL & GRETEL is its title, although the Spanish translate they changed the name to Peter and Margaret, and the title " The chocolate house" though you can find most of the time with its original title. For information about the writers, you just have to search through the old posts, because it is not the first story that featured of these authors.

If you want any of my Illustrations, or a special order, you just have to contact me through my mail xarvis@hotmail.com or right here. I'll fill you in on prices and others ... with pleasure!






HANSEL I GRETEL


Hansel i Gretel vivien amb el seu pare, un pobre llenyataire, i la seva cruel madrastra, molt a prop d'un espès bosc. Vivien amb moltíssima escassetat, i com ja no els arribava per poder menjar els quatre, haurien de plantejar-se el problema i tractar de donar-li una bona solució.

Una nit, creient que els nens estaven adormits, la cruel madrastra va dir al llenyataire:

-No hi ha prou menjar per a tots, demà al matí portarem els nens a la part més espessa del bosc i els deixarem allà. Ells no podran trobar el camí a casa i així ens desfarem d'aquesta càrrega.

Al principi, el pare es va oposar rotundament a tenir en compte la cruel idea de la malvada dona.

-Com abandonarem els meus fills a la sort de Déu, potser són atacats pels animals del bosc? -va cridar enutjat.

-De qualsevol manera, així morirem tots de gana -va dir la madrastra i no va descansar fins a convèncer al feble home de tirar endavant el malèvol pla que s'havia traçat.

Mentrestant els nens, que en realitat no estaven adormits a causa de la fam que passaven, van escoltar tota la conversa. Gretel plorava amargament, però Hansel la consolava.

-No Ploris, estimada germaneta- deia ell-, jo tinc una idea per trobar el camí de tornada a casa. Hansel va sortir de la casa i es va omplir les butxaques de la jaqueta de còdols blancs.

En fer-se de dia, la dona va despertar a crits als nens, donant-un tros de pa a cadascun i els va dir que havia d'anar a buscar llenya al bosc. Mentre s'endinsaven en ell, Hansel, que caminava l'últim, anava deixant els còdols blancs com a rastre.

En arribar a un clar, van iniciar el treball. Després de recollir llenya, es van posar al costat del foc a descansar. El pare i la madrastra els van dir que anaven a tallar més llenya. Hansel i Gretel es van menjar el petit tros de pa que els havien donat i es van quedar adormits. En despertar-se era de nit.

Gretel va plorar i Hansel la va consolar dient que, amb la llum de la lluna, els còdols blancs que havia anat deixant durant la caminada els ajudarien a trobar el camí de casa.

A primera hora del matí, la madrastra només en veure'ls arribar els va renyar. Feia moltes hores que els esperaven ... El pare es va posar molt content en veure'ls, ja que sentia molta tristesa amb la decisió que havia pres.

Molt temps després, va tornar una època de molta necessitat. Els nens van sentir novament com la madrastra insistia al pare perquè els abandonessin definitivament al bosc. Tant el va insultar, recriminant-li la gana que passaven, que el pare no va tenir més remei que tornar a acceptar d'abandonar-los.

El nen no va poder recollir còdols blancs, ja que la porta de la casa estava tancada. Va pensar que amb el pa que la madrastra li donés podria tornar a deixar el rastre en el camí.

Al matí següent, un cop a l'interior del bosc, els dos germans van ser abandonats. Al migdia es van repartir el pa que els quedava i es van quedar adormits. Es van despertar passada la mitjanit.

Hansel esperava que amb la claror de la lluna podrien veure les molles de pa que havia escampat al llarg del camí, però els ocells del bosc se les havien menjat totes.

Durant tota la nit i durant tot el dia van caminar per trobar el camí de casa, però com més ho feien, més s'endinsaven al bosc.

Quan duien tres dies caminant, van veure un ocellet blanc com la neu, que es va posar a cantar. Hansel i Gretel el van seguir fins que l'ocell es va posar damunt de la teulada d'una casa que estava feta de pa, pa de pessic i tenia les finestres de sucre. Els dos famolencs nens van començar a menjar, fins que van sentir una fina veu que des de la casa els deia:

Crunchcrunchcrunch. Qui rosega, rosega? Qui menja la meva caseta?

- És el vent, només el vent, el nen del cel (responien amb les boques plenes).

De sobte es va obrir una porta. Va sortir una dona molt vella amb un bastó. Els germans es van quedar sorpresos quan la dona els va acompanyar a l'interior de la casa i els va convidar a dinar i a dormir. Hansel i Gretel creien que eren al cel.

No obstant això, la velleta -que s'havia presentat tan cordialment- era una bruixa que quan trobava nens ho celebrava menjant-se'ls.

A primera hora del matí, la bruixa va agafar bruscament Hansel amb la seva dura mà. El va portar a l'estable i tancant-lo darrere d'una reixa. Després de despertar a Gretel a crits, li va manar que fes uns bons àpats per al seu germà per tal d'engreixar-lo. Quan estigues ben gros se'l menjaria. Per més que la pobra Gretel plorava havia de fer tot el que la bruixa li exigia.

Cada matí la bruixa anava a l'estable per comprovar si Hansel s'engreixava. Ell, enginyós -sabent que la bruixa veia poc-, en lloc de donar-li la mà, li mostrava un osset de pollastre. En constatar que el nen no augmentava de pes, s'enfadava moltíssim.

Passades quatre setmanes, i veient que no engreixava, va decidir que de totes maneres se'l menjaria l'endemàGretel no parava de plorar i plorar, però les seves llàgrimes no servien de res.

Gretel es va despertar d'hora, encenent el foc per coure el pa. S'entristia imaginant que algun dia hi aniria a parar el seu germà.

La bruixa li va manar que mirés dins del forn per comprovar si el foc estava ben encès. La nena, amb segones intencions, li va contestar:

-Jo No sé. Com entro? -va preguntar Gretel.

-Ximple!- crida la bruixa-, mira com es fa -i la bruixa va ficar el cap dins del forn.

Gretel va aprofitar immediatament el gest de la malvada dona per donar-li una forta empenta que la va fer caure sobre les flames, on es va encendre de forma miserable.

Corrent, va anar a l'estable i va alliberar al seu germà. Es van abraçar i van saltar d'alegria. Ja sense por, van entrar a les habitacions de la bruixa i en els calaixos van trobar perles i pedres precioses.

Després d'hores de camí van abandonar el bosc. Finalment van trobar un gran riu impossible de creuar. Un cigne blanc els va ajudar a creuar-lo. Van seguir caminant fins a trobar la casa del seu pare.

En veure'l, es van abraçar tots. L'alegria va tornar per sempre a aquella casa. La madrastra havia mort.

Hansel i Gretel van lliurar al seu pare les joies trobades: les seves preocupacions s'havien acabat. Van viure feliços amb amor i companyia.


HANSEL Y GRETEL

Hansel y Gretel vivían con su padre, un pobre leñador, y su cruel madrastra, muy cerca de un espeso bosque. Vivían con muchísima escasez, y como ya no les alcanzaba para poder comer los cuatro, deberían plantearse el problema y tratar de darle una buena solución. 

Una noche, creyendo que los niños estaban dormidos, la cruel madrastra dijo al leñador: 

-No hay suficiente comida para todos, mañana llevaremos a los niños a la parte más espesa del bosque y los dejaremos allí. Ellos no podrán encontrar el camino a casa y así nos desprenderemos de esta carga. 

Al principio, el padre se opuso rotundamente a tener en cuenta la cruel idea de la malvada mujer. 

-Como abandonaremos a mis hijos a la suerte de Dios, quizás sean atacados por los animales del bosque? -gritó enojado. 

-De cualquier manera, así moriremos todos de hambre -dijo la madrastra y no descansó hasta convencer al débil hombre de llevar adelante el malévolo plan que se había trazado. 

Mientras tanto los niños, que en realidad no estaban dormidos a causa del hambre que pasaban, escucharon toda la conversación. Gretel lloraba amargamente, pero Hansel la consolaba. 

-No llores, querida hermanita- decía él-, yo tengo una idea para encontrar el camino de vuelta a casa. Hansel salió de la casa y se llenó los bolsillos de la chaqueta de guijarros blancos. 

Al hacerse de día, la mujer despertó a gritos a los niños, dándoles un trozo de pan a cada uno y les dijo que tenían que ir a buscar leña al bosque. Mientras se adentraban en él, Hansel, que caminaba el último, iba dejando los guijarros blancos como rastro. 

Al llegar a un claro, iniciaron el trabajo. Después de recoger leña, se pusieron al lado del fuego a descansar. El padre y la madrastra les dijeron que iban a partir leña. Hansel y Gretel se comieron el pequeño trozo de pan que les habían dado y se quedaron dormidos. Al despertarse era de noche. 

Gretel lloró y Hansel la consoló diciendo que, con la luz de la luna, los guijarros blancos que había ido dejando durante la caminata les ayudarían a encontrar el camino de casa. 

A primera hora de la mañana, la madrastra sólo al verlos llegar los regañó. Hacía muchas horas que les esperaban ... El padre se puso muy contento al verlos, ya que sentía mucha tristeza con la decisión que había tomado. 

Mucho tiempo después volvió una época de mucha necesidad. Los niños sintieron nuevamente como la madrastra insistía al padre para que los abandonaran definitivamente en el bosque. Tanto le insultó, recriminándole el hambre que pasaban, que el padre no tuvo más remedio que aceptar abandonarlos.
El niño no pudo recoger guijarros blancos, ya que la puerta de la casa estaba cerrada. Pensó que con el pan que la madrastra les diera podría volver a dejar el rastro en el camino. 

A la mañana siguiente, una vez en el interior del bosque, los dos hermanos fueron abandonados. Al mediodía se repartieron el pan que les quedaba y se quedaron dormidos. Se despertaron pasada la medianoche. 

Hansel esperaba que con la luz de la luna podrían ver las migas de pan que había esparcido a lo largo del camino, pero los pájaros del bosque se las habían comido todas. 

Durante toda la noche y durante todo el día caminaron para encontrar el camino de casa, pero cuanto más lo hacían, más se adentraban en el bosque. 

Cuando llevaban tres días caminando, vieron un pajarito blanco como la nieve, que se puso a cantar. Hansel y Gretel lo siguieron hasta que el pájaro se puso encima del tejado de una casa que estaba hecha de pan y bizcocho y tenía las ventanas de azúcar. Los dos hambrientos niños empezaron a comer, hasta que escucharon una fina voz que desde la casa les decía: 

- Crunch, crunch, crunch. Quién roe, roe? El que come mi casita? 

- Es el viento, sólo el viento, el niño del cielo (respondían con las bocas llenas). 

De repente se abrió una puerta. Salió una mujer muy vieja con un bastón. Los hermanos se quedaron sorprendidos cuando la mujer los acompañó en el interior de la casa y los invitó a comer y a dormir. Hansel y Gretel creían que estaban en el cielo. 

Sin embargo, la anciana -que se había presentado tan cordialmente- era una bruja que cuando encontraba niños lo celebraba comiendoselos. 

A primera hora de la mañana, la bruja cogió bruscamente a Hansel con su dura mano. Le llevó al establo y lo encerró detrás de una reja. Después de despertar a Gretel a gritos, le mandó que hiciera excelentes comidas para su hermano para engordarle. Cuando estubiese bien gordo se lo comería. Por más que la pobre Gretel lloraba tenía que hacer todo lo que la bruja le exigía. 

Cada mañana la bruja iba al establo para comprobar si Hansel engordaba. Él, ingenioso -sabiendo que la bruja veía poco-, en lugar de darle la mano, le mostraba un huesecillo de pollo. Al constatar que el niño no aumentaba de peso, se enfadaba muchísimo. 

Pasadas cuatro semanas, y viendo que no engordaba, decidió que de todas maneras se lo comería al día siguiente. Gretel no paraba de llorar y llorar, pero sus lágrimas no servían de nada. 

Cuando Gretel se despertó temprano, encendió el fuego para cocer el pan. Entristecía imaginando que algún día iría a parar  alli su hermano. 

La bruja le mandó que mirara dentro del horno para comprobar si el fuego estaba bien encendido. La niña, con segundas intenciones, le contestó: 

-Yo No sé. Como entro? -preguntó Gretel. 

-Tonta! - chillo la bruja-, mira cómo se hace -y la bruja metió la cabeza dentro del horno. 

Gretel aprovechó inmediatamente el gesto de la malvada mujer para darle un fuerte empujón que la hizo caer sobre las llamas, donde se encendió de forma miserable. 

Corriendo, fue al establo y liberó a su hermano. Se abrazaron y saltaron de alegría. Ya sin miedo, entraron en las habitaciones de la bruja y en los cajones encontraron perlas y piedras preciosas. 

Después de horas de camino abandonaron el bosque. Finalmente encontraron un gran río imposible de cruzar. Un cisne blanco les ayudó a cruzarlo. Siguieron caminando hasta encontrar la casa de su padre. 
Al verlo, se abrazaron todos. La alegría volvió para siempre a aquella casa. La madrastra había muerto.
Hansel y Gretel entregaron a su padre las joyas encontradas: sus preocupaciones se habían acabado. Vivieron felices con amor y compañía.


HANSEL AND GRETEL

Hansel and Gretel lived with his father, a poor lumberjack, and her cruel stepmother, near a thick forest. They lived with a lot of shortages, and as no longer enough for them to eat four, should consider the problem and try to give it a good solution. 

One night, believing the children were asleep, the cruel stepmother told to the lumberjack: 

- There's not enough food for everyone, tomorrow will take the children to the thickest part of the forest and leave there. They can not find the way home and so we'll dispose of this burden. 

At first, the father adamantly opposed to consider the cruel idea of ​​the evil woman. 

- As my children to abandon the fate of God, perhaps they are attacked by the animals of the forest? he shouted angrily. 

-Of anyway, so we'll all die of hunger, 'said the stepmother and did not rest until convincing the weak man to carry out the evil plan she had set. 

Meanwhile the kids, they really were not asleep from hunger passing, heard the whole conversation. Gretel wept bitterly, but Hansel comforted. 

- Don't cry, dear sis- said he, I have an idea to find our way back home. Hansel went outside and filled his jacket pockets with white pebbles. 

At daybreak, the woman woke up screaming at children, giving them a piece of bread to everyone and told them they had to go to the forest to fetch wood. While venturing into it, Hansel, who walked the last, was leaving a trace with the white pebbles. 

Upon reaching a clearing, they began the work. After collecting firewood, were placed by the fire to rest. The father and stepmother told them they were going to chop wood. Hansel and Gretel ate the small piece of bread that had give them and fell asleep. When they awoke it was night. 

Hansel and Gretel wept and consoled by saying that, with the moonlight, white pebbles that had been left on the walk would help them find their way home. 

Early in the morning the stepmother only to see them get scolded. They was many hours waiting for them ... Father was very happy to see them. He felt very sad with the decision they had made. 

Much later came a time of great need. Children felt again as the stepmother insisted the father to definitively leave them in the forest. Both insulted him, reproaching the famine passed, that the father had no choice but to accept abandon. 
The child could not pick up white pebbles, since the front door was locked. He thought the bread stepmother could give them back to leave the trail on the way. 

The next morning, once inside the forest, the two brothers were abandoned. At noon the bread they had left were distributed and after this fall asleep. Awoke after midnight. 

Hansel hoped that with the moonlight could see the bread crumbs that had spread along the way, but forest birds had eaten them all. 

All night and all day they walked to find the way home, but more they did, more went into the forest. 

Three days after they had been walking, saw a snow white bird that was singing. Hansel and Gretel followed him until the bird alighted on the roof of a house, that was made of bread and cake and had the windows of sugar. The two hungry children began feeding, until they heard a thin voice told them from inside of the house: 

- Crunch, crunch, crunch. Who is that to nibble, nibble? Whoever eats my house? 

- It's the wind, only the wind, the child of heaven (responded both with  mouths full). 

Suddenly a door opened. came out an old woman with a cane. The brothers were surprised when the woman walked inside the house and invited them to eat and sleep. Hansel and Gretel thought they were in heaven. 

However, the old woman, who had appeared so cordially was a witch that when she found children celebrated it by eating them.

Early in the morning, the witch took Hansel sharply with his hard hand.  Took he to the barn and locked behind bars. After, Gretel wake screaming, she commanded her to do great meals for her brother to get fatten. When degas really fat would eat. As much as poor Gretel wept had to do everything the witch demanded. 

Every morning the witch went to the barn to check fattened Hansel. He, witty witch-knowing that the little-seen, instead of shaking hands, he showed a small bone chicken. In finding that the child is not gaining weight, was angry a lot. 

After four weeks and seeing no fatter, anyway decided that would eat the next day. Gretel could not stop mourn and mourn, but her tears were useless. 

When Gretel awoke early, lit the fire to bake bread. Sad imagining that someday there would go his brother. 

The witch told her to look inside the oven to see if the fire was well alight. The girl, with ulterior motives, replied: 

-I don't know. As I enter? asked Gretel. 

-Silly girl! - Shrieked the witch-, look how it's done-and the witch put her head in the oven. 

Gretel immediately took the gesture of the evil woman to give a strong push her ​​to fall into the flames, where she was kindled on miserably. 

Running, went to the stable and released to his brother. They hugged and jumped for joy. Already fearlessly entered the rooms witch and drawers found pearls and precious stones. 

After hours of walking they left the forest. Finally found a great river impossible to cross. A white swan helped them cross it. They walked up to find the house of their father.
Seeing all hugged. The joy turned to that house forever. The stepmother had died.
Hansel and Gretel gave her father the jewelry found: their worries were over. They lived happily in love and companionship.


No hay comentarios:

Publicar un comentario