sábado, 3 de agosto de 2013

RONDALLES PER ANAR A DORMIR PER A PARES DESESPERATS: EL PRINCEP GRANOTA/ CUENTOS PARA IR A DORMIR PARA PADRES DESESPERADOS: EL PRINCIPE RANA/TALES TO GO TO SLEEP FOR DESPERATE PARENTS: THE FROG PRINCE



EL PRINCEP GRANOTA/EL PRINCIPE RANA/
THE FORG PRINCE aquarel.la i tinta/acuarel.la y tinta/watercolor and ink













Jacob Grimm (1785-1863) i Wilhelm Grimm (1786-1859) son els Germans Grimm, alemanys de naixement i celebres pels seus contes per a nens. Tambe van escriure el diccionari alemany, llegendes alemanyes, la Gramatica alemanya, la Mitologia alemanya i els contes de la infancia i la llar, aixo els hi donat el reconeixement com a fundadors de la filologia alemana, la llei de Grimm rep el seu nom de Jacob Grimm.


Sabia que havien escrit molts contes i recopilat llegendes pero no sabia que havien escrit la gramatica i demes, m'he quedat en shock! Molt aplicats aquests germans. Si voleu mes informacio mireu la Wikipedia que encara han fet mes coses...

Anant al tema! El conte d'avui es d'ells com haureu endevinat, El princep granota com tots el contes tenen un significat mes profund... en aquest cas jo penso que  la moralitat final es que s'ha de complir el que es promet i si ho fas te recompensa, no se, despres em dieu el que penseu!. Tanmateix, es un conte molt entretingut pels nens, si s'explica com als nens els hi agrada, amb forca imaginacio i teatralitat.


Jacob Grimm (1785-1863) y Wilhelm Grimm (1786-1859) son los Hermanos Grimm, alemanes de nacimiento y celebres por sus cuentos para niños. También escribieron el diccionario alemán, leyendas alemanas, la Gramática alemana, la Mitología alemana y los cuentos de la infancia y el hogar, esto les dio el reconocimiento como fundadores de la filología alemana, la ley de Grimm recibe su nombre de Jacob Grimm.

Sabía que habían escrito muchos cuentos y recopilado leyendas pero no sabía que habían escrito la gramática y demás, me he quedado en shock! Muy aplicados estos hermanos. Si quereis mas informacion, la Wikipedia que aún han hecho más cosas ...

Yendo al tema! El cuento de hoy es de ellos como habréis adivinado, El príncipe rana como todos los cuentos tienen un significado mas profundo ... en este caso yo creo que la moraleja final es que se ha de cumplir lo que se promete y si lo haces te recompensa, no se, despues me decís lo que pensáis!. Sin embargo, es un cuento muy entretenido para los niños, si se explica cómo a los niños les gusta, con mucha imaginación y teatralidad.


Jacob Grimm (1785-1863) and Wilhelm Grimm (1786-1859) are the Brothers Grimm, German birth and celebrated for his tales for children. They also wrote the German dictionary, German legends, German Grammar, German mythology and tales of childhood and home, this gave them recognition as founders of German philology, Grimm's Law is named for Jacob Grimm.


I knew I had written many stories and legends compiled but did not know who had written the grammar and such, I have been in shock! Very applied these brothers. If you want more information, Wikipedia has still done more ...

Going to the subject! The story today is about them as you may have guessed, The Frog Prince and all stories have a deeper meaning ... in this case I think the final moral is that you must fulfill what is promised and if you do you reward, so, then tell me what you think!. However, it is a very entertaining story for children, if it is explained how the kids like, with a lot of imagination and theatricality.




                                                       EL PRINCEP GRANOTA

Fa molts i molts anys vivia una princesa a qui li agradaven molt els objectes d'or. El seu objecte predilecte era una bola d'or massis. Als dies calurosos li agradava sentar-se a la vora d'un vell pou per jugar amb la bola d'or. Vet aqui un dia que la bola va caure al pou. Tant profund era aquest que la princesa no arribava a veure el fons.

- Ay quina tristesa, la he perdut!- va lamentar-se la princesa i es va posar a plorar.

De sobte la princesa va escoltar una veu.

-Que et passa preciossa princesa, perque plores?

La princesa va mirar per tot arreu pero no va veure a ningu.

-Aqui abaix!

La princesa va mirar cap abaix i va veure una granota que sortia de l'aigua.

-Ah granota! - va dir la princesa- si t'interessa saber-ho estic trista perque la meva boleta d'or ha caigut al pou.

-Jo la podria treure-va dir la granota- pero hauras de donar-me quelcom a canvi

La princesa va sugerir el seguent:

- Que t'asemblen les meves perles i joies? o potser la meva corona d'or.
- Que puc fer jo amb una corona-va contestar la granota- pero t'ajudare a trobar la boleta  si em promets ser la meva millor amiga. Aniria a sopar amb tu al castell i em quedaria a dormir de tant en tant-va proposar la granota.

Encara que la princesa va pensar que allo eren bajanades de la granota, va accedir a ser la seva millor amiga.

De seguida la granota es va endinsar en el pou i en una estona va sortir amb la boleta d'or a la boca.

La granota va deixar la bola als peus de la princesa. Ella la va recollir rapidament i sense donar-li ni les gracies va sortir corrents cap al castell.

-Espera!- va cridar la granota- no puc correr tant de pressa.

Pero la princesa no va fer-li cas.

La princesa es va olvidar completament de la granota. Al dia seguent quan estava sopant amb la familia real, va escoltar un so extrany a les escales de marbre del palau. Despres va escoltar una veu que deia:

-princesa obre la porta

Plena de curiositat la princesa va anar a obrir la porta. Tanmateix, quan va veure la granota tant mullada va tancar-li la porta als nassos. El Rei va veure que quelcom extrany estava passant i va preguntar:

- A vingut un gegant a buscar-te?
- Es nomes una granota...
- I que es el que vol aquesta granota?- va preguntar el Rei

Mentres la princesa ho explicava tot al seu pare, la granota continuava picant a la porta.

- Deixe'm entrar princesa-  rogava la granota- no recordes la pormesa que em vas fer al pou?

Aleshores va dir el Rei:

-Filla, si vas fer una promesa has de cumplir-la, deixa-la passar.

A contracor la princesa va obrir la porta. La granota la va seguir fins la taula i va demanar:

-Puje'm a la cadira al teu costat.
- Pero que t'has cregut?

El Rei va mirar amb severitat la seva filla i ella va tenir que accedir. Com la cadira era molt baixa la granota  li va demanar a la princesa que la pujes al seu costat sobre la taula i va dir:

-Aprope'm el teu plat per menjar amb tu. 

La princesa va apropar-li el plat, pero  ella va perdre la gana. Un cop la granota va estar ven satisfeta va dir:

- Estic cansada, porte'm a la teva cambra.

L'idea de compartir la seva cambra amb la granota li va semblar tant desagradable a la princesa que es va posar a plorar. Aleshores, el Rei va dir:

-  Porta-la a la teva cambra, no esta be donar la esquena a algu que et va ajudar en un moment de necessitat.

Sense un altre alternativa la princesa va recollir la granota nomes tocant-la amb dos dits. Quan va arribar a la seva cambra la va posar en un raco, pero tot seguit la granota es va apropar saltant al llit de la princesa.

- Jo tambe estic cansada, puje'm al llit amb tu o li dire al teu pare.

La princesa no va tindre mes remei que pujar la granota al llit i acomodar-la en els tous coixins. Quan la princesa es va estirar al llit comprova sorpresa que la granota sanglotava en silenci.

- Que et passa ara?
- Jo nomes volia se la teva amiga- va contestar la granota- pero es obvi que res vols saber de mi. Crec que si em tornes al pou seria millor.

Aquelles paraules van estovar el cor de la princesa. Va asseure's al llit i va dir-li a la granota amb un to dolc.

- No ploris, sere la teva amiga

Per demostrar que era sicera, la princesa va dornar un peto de bona nit a la granota. De sobte, es va transformar en un ben plantat princep, la princesa estava tan sorpresa com complaguda.

La princesa i el princep van iniciar una bonica amistat. Despres d'alguns anys es van casar i van ser molt felicos.


Us ha agradat?, com a minim te bon final, que no es el normal en els contes originals. Bona nit i que somnieu en coses boniques.


                                                         EL PRÍNCIPE SAPO

Hace muchos años vivía una princesa a quien le gustaban mucho los objetos de oro. Su objeto predilecto era una bola de oro macizo. Los días calurosos le gustaba sentarse en el borde de un viejo pozo para jugar con la bola de oro. He aquí un día que la bola cayó en el pozo. Tan profundo era éste que la princesa no alcanzaba a ver el fondo.

- Ay qué tristeza, la he perdido! - Se lamentó la princesa y se puso a llorar.

De repente la princesa escuchó una voz.

-Que te pasa preciosas princesa, porque lloras?

La princesa miró por todas partes pero no vio a nadie.

-Aqui abajo!

La princesa miró hacia abajo y vio una rana que salía del agua.

-Ah rana! - Dijo la princesa-si te interesa saberlo estoy triste porque mi bolita de oro cayó en el pozo.

-Yo la podría sacar-dijo la rana-pero deberás darme algo a cambio

La princesa sugirió lo siguiente:

- Que te parecen mis perlas y joyas? o quizás mi corona de oro.
- Que puedo hacer yo con una corona-contestó la rana-pero te ayudaré a encontrar la bolita si me prometes ser mi mejor amiga. Iría a cenar contigo al castillo y me quedaría a dormir de vez en cuando-propuso la rana.

Aunque la princesa pensó que aquello eran tonterías de la rana, accedió a ser su mejor amiga.

Enseguida la rana se adentró en el pozo y en un rato salió con la bolita de oro en la boca.

La rana dejó la bola a los pies de la princesa. Ella la recogió rápidamente y sin darle ni las gracias salió corriendo hacia el castillo.

-Espera! - Gritó la rana-no puedo correr tan deprisa.

Pero la princesa no le hizo caso.

La princesa se olvido completamente de la rana. Al día siguiente cuando estaba cenando con la familia real, escuchó un sonido extraño en las escaleras de mármol del palacio. Después escuchó una voz que decía:

-Princesa abre la puerta

Llena de curiosidad la princesa fue a abrir la puerta. Sin embargo, cuando vio a la rana tan mojada le cerró la puerta en las narices. El Rey vio que algo raro estaba pasando y preguntó:

- A venido un gigante en buscar-te?
- Es solo una rana ...
- Y que es lo que quiere esta rana? - preguntó el Rey

Mientras la princesa le explicaba todo a su padre, la rana seguía golpeando la puerta.

- Déjeme entrar princesa-dijo rogando la rana-no recuerdas la pormesa que me hiciste en el pozo?

Entonces dijo el Rey:

-Hija, si hiciste una promesa debes cumplirla, déjala pasar.

A regañadientes la princesa abrió la puerta. La rana la siguió hasta la mesa y pidio:

- Subeme en la silla a tu lado.
- Pero que te has creído?

El Rey miró con severidad a su hija y ella tuvo que acceder. Como la silla era muy baja la rana  le pidió a la princesa que la subiese a su lado sobre la mesa y dijo:

-Acercame tu plato para comer contigo.

La princesa le acercó  el plato, pero  ella perdió el apetito. Una vez la rana estuvo bien satisfecha dijo:

- Estoy cansada, llevame a tu cuarto.

La idea de compartir su cuarto con la rana le pareció tan desagradable a la princesa que se puso a llorar. Entonces, el Rey dijo:

- Llévala a tu cuarto, no esta bien dar la espalda a alguien que te ayudó en un momento de necesidad.

Sin otra alternativa  la princesa recogió la rana sólo tocándola con dos dedos. Cuando llegó a su cuarto la puso en un rincón, pero a continuación la rana se acercó saltando a la cama de la princesa.

- Yo tambien estoy cansada, subeme a la cama contigo o se lo dire a tu padre.

La princesa no tuvo más remedio que subir la rana a la cama y acomodarla en las blandos cojines. Cuando la princesa se estiró en la cama comprueba sorprendida que la rana sollozaba en silencio.

- Que te pasa ahora?
- Yo sólo quería ser tu amiga-contestó la rana-pero es obvio que nada quieres saber de mí. Creo que si vuelvo al pozo sería mejor.

Aquellas palabras ablandaron el corazón de la princesa. Se sentó en la cama y le dijo a la rana con un tono dulce.

- No llores, sere tu amiga

Para demostrar que era sincera, la princesa dio un beso de buenas noches a la rana. De repente, se transformó en un apuesto príncipe, la princesa estaba tan sorprendida como complacida.

La princesa y el príncipe iniciaron una bonita amistad. Después de algunos años se casaron y fueron muy felices.


Os ha gustado?, Como mínimo tiene buen final, que no es lo normal en los cuentos originales. Buenas noches y que soñeis en cosas bonitas.



THE FROG PRINCE


Many years ago there lived a princess who was very fond of gold objects. Her favorite object was a ball of solid gold. Hot days liked to sit on the edge of an old well to play with gold ball. Here is a day the ball fell into the well. So deep was this that the princess could not see the bottom.

- Oh how sad, I lost! -  lamented princess and began to mourn.

Suddenly the princess heard a voice.

-What's wrong with beautiful princess, why are you crying?

The princess looked everywhere but saw no one.

-Here below!

The princess looked down and saw a frog out of the water.

-Oh frog! - Said the princess, if you must know I am sad because my golden ball fell into the pit.

-I could pull- the frog said-but you'll give me something in return

The princess suggested the following:

- That you like my pearls and jewels? or maybe my golden crown.
- That I can do with a crown, 'said the frog-but I'll help you find the ball if you promise to be my best friend. I would go to dinner with the castle and stay to sleep from time to time, proposed the frog.

Although the princess thought this frog was nonsense, agreed to be her best friend.

Then the frog got into the well and in a while he came to the golden ball in his mouth.

The frog left the ball at the feet of the princess. She picked it up quickly and give thanks and ran to the castle.

-Wait! - Cried the frog-I can not run as fast.

But Princess ignored him.

The princess completely forget the frog. The next day when she was having dinner with the royal family,  heard a strange sound on the marble steps of the palace. Then she heard a voice saying:

-Princess opens the door

Curious Princess went to open the door. However, when he saw so wet frog slammed the door in his face. The King saw that something strange was going on and asked:

- A giant came in search-you?
- It's just a frog ...
- And that's what I want this frog? - Asked the King

While the princess was explaining everything to his father, the frog was banging on the door.

- Let me in- said pleading frog- princess do not remember the promise that I did in the well?

Then said the King:

-Daughter, if you made a promise you do it, let it pass.

Reluctantly the princess opened the door. The frog followed her to the table and asked:

- Lift me up in the chair next to you.
- But what do you think?

The king looked sternly at her daughter and she had to agree. As the chair was very low the Frog  asked the princess that come up beside him on the table and said:

-Bring me your plate to eat you.

The princess approached the plate, but she lost her appetite. Once the frog was well satisfied said:

- I'm tired, take me to your room.

The idea of ​​sharing her room with the frog seemed so distasteful to the princess began to mourn. Then the King said:

- Take her to your room, not well give back to someone who helped you in a time of need.

No alternative Princess collected  Frog only touching it with two fingers. When she reached her room put in a corner, but then came the frog jumping into bed with the princess.

- I'm too tired, pull me into bed with you or I'll tell your father.

The princess had no choice but to up the frog to bed and accommodate in the soft cushions. When Princess stretched in bed surprise checks the frog sobbing quietly.

- What's wrong now?
- I just wanted to be your friend, 'said the frog but it is obvious that nothing you hear from me. I think if I go back to the well would be better.

Those words softened the heart of the princess. He sat on the bed and told the frog with a sweet tone.

- Do not cry, I'll be your friend

To prove she was sincere, the princess kissed the frog goodnight. Suddenly, he turned into a handsome prince, the princess was as surprised as pleased.

The princess and the prince began a beautiful friendship. After a few years they were married and were very happy.


You like it?, The least it has good ending, which is not normal in the original tales. Good night and have beautiful dreams.


viernes, 2 de agosto de 2013

UNA MICA DE TOT!!!! UN POCO DE TODO!!! A BIT OF EVERYTHING!!!!


Encarregs acabats i entregats!

Sempre poso diverses imatges per que s'apeciin els detalls.

Il.lustracio de tamany gran en aquarel.la per un restaurant de menjar espanyol que s'anomena Las Flores.









Il.lustracio de tamany mitja  per la reinauguracio d'una discoteca gay a Green Fields que s'anomena Bed Manila.








Un retrat en carbonet i gauche tamany gran per el primer aniversari d'un gosset que s'anomena Auggie. Aqui teniu la foto per comparar.

"TELLÛRIS CHARTAE PRÕLẼS" - Folklore Pinoy- Alitaptap




LA LLEGENDA DE LES ALITAPTAP
LA LEYENDA DE LAS ALITAPTAP
THE LEGEND OF ALITAPTAP


Página extraída de: "Tellûris Chartae Prôlës" -Folklore Pinoy-



Page extracted from: "Tellûris Chartae Prôlës" -Folklore Pinoy-




Voleu saber una petita rondalla Filipina?


Batangas

Durant un petit viatge a Batangas, al nord de Filipines, vam conèixer aquesta creença explicada de primera mà per una noia filipina que ens va avisar del que passava quan durant la nit a l'interior del bosc o als prats, es veuen moltes cuques de llum, Alitaptap que és com les anomenen aquí, en realitat són diferents de les que nosaltres estem acostumats a veure a Espanya, aquí són més grans i volen fent pampallugues, apareixen i desapareixen. En realitat l'espectacle és preciós i incita a entrar al bosc per veure-les de mes a prop, però quan això passa, a les Filipines es diu que hi ha un esperit rondant el bosc i és perillós entrar perquè pot endur-se't.

Aquesta és la foto del lloc on va passar, com podeu veure els boscos aquí són molt diferents però quan es fa de nit són foscos com la gola d'un llop i, no ús enganyaré, fan una mica de por.

El missatge que surt a la il·lustració està escrit en Tagàlog, una de les llengües d'aquí i diu així:

Si al vespre cuques de llum veus brillar
El teu camí no has d'abandonar
Ni al bosc penetrar
Doncs les seves espurnes anuncien
Que un esperit malvat ronda
En la recerca d'una ànima humana

Així que ja sabeu!, per si de cas no entreu al bosc de nit si veieu cuques de llum, pot ser que aquesta llegenda valgui per tot el món.


Quieres saber una pequeña fábula Filipina?

Durante un pequeño viaje a Batangas, al norte de Filipinas, conocimos esta creencia contada de primera mano por una chica filipina que nos avisó de lo que pasaba cuando durante la noche en el interior del bosque o en los prados, se ven muchas luciérnagas, Alitaptap que es como las llaman aquí, en realidad son diferentes a las que nosotros estamos acostumbrados a ver en España, aquí son más grandes y vuelan parpadeando, aparecen y desaparecen. En realidad el espectáculo se precios e incita a entrar en el bosque para verlas de más cerca, pero en cuanto esto sucede, en Filipinas se dice que hay un espíritu rondando el bosque y es peligroso entrar porque puede llevarte.
Esta es la foto del lugar donde ocurrió, como veis los bosques aquí son muy diferentes pero cuando se hace de noche son oscuros como la garganta de un lobo y, no os engañaré, hacen un poco de miedo.

El mensaje que sale en la Ilustración esta escrito en Tagalog, una de las lenguas de aquí y dice así:

Si al anochecer luciérnagas ves brillar
Tu camino no debes abandonar
Ni en el bosque penetrar
Pues sus destellos anuncian
Que un espíritu malvado ronda
En  busca de un alma humana


Así que ya sabéis! por si acaso no entrar en el bosque de noche si veis luciérnagas puede que esta leyenda valga para todo el mundo.


You want to know a Filipino little fable?

During a short trip to Batangas, northern Philippines, met this belief told firsthand by a Filipino girl told us what was going on when during the night in the forest inerior or in the meadows, you see many fireflies, alitaptap as they call it here, they are really different from what we are used to seeing in Spain, here are bigger and flying blinking, appear and disappear. Actually the show prices and willing to enter the forest to see them closer, but when this happens, in Philippines is said, to be a spirit haunting the woods and is dangerous to enter because it can take you away.
This is the photo of the place where it happened, you see the forests here are very different but when it gets dark are dark as a wolf's throat and do not cheat, do a little scary.

The message that appears in the illustration is written in Tagalog, one of the languages ​​of here, and reads:

If you see fireflies glow at dusk
Your path must not abandon
Not penetrate in the forest
Well its flashes advertised
What an evil spirit round
In search of a human soul

So you know! case you do not enter the woods at night if fireflies can see that this legend is worth for everyone.





REVETLLA DE SANT JOAN



Solstici d'Estiu
Solsticio de Verano
Summer Solstice
Aquarel-la/Acuarela/Watercolor
Tinta/ink




 Verbena Officinalis





Durant el Solstici d'Estiu,
Penja la flor de Berbena al llindar,
Si els teus fills vols conservar.
La nit de Revetlla, les Bruixes transformen els nens en ninots de fusta...

Enduent-se'ls d'estranyes maneres i cuinant-los per sopar a les fogueres.


QUE GAUDIU DE LA REVETLLA DE SANT JOAN!!

Nosaltres per la nostra banda intentarem de gaudir-la aquí, encara que no és celebra. Quina enveja!

Felicitats a tots els Joans i Joanes i sobretot al meu Pare que és el seu Aniversari!

Com tots sabeu hi ha un munt d'històries, llegendes i contes associats al Solstici d'Estiu, així com encanteris i rituals per aquesta nit tant màgica.

Per fer la il·lustració m'he inspirat en una en concret, més aviat un encanteri o ritual que serveix per mantenir les bruixes allunyades.

Aquesta nit és molt especial en el calendari de les bruixes es reuneixen per intercanviar conjurs, ballar al voltant de les fogueres, ... com sabeu hi ha de bones i de dolentes, doncs, les dolentes, solquen els cels en la cerca de nens que ronden els carrers, fins i tot entren en les cases per endur-se'ls mentre dormen i rostir-los a les fogueres per menjar-se'ls o retenir-los com esclaus. Perquè això no passi és costum posar un petit ram de flor de Berbena al llindar de les cases.

Aquí us deixo una foto perquè la reconeixeu i no us equivoqueu a l'escollir-la, hi ha de molts colors i és justament en aquesta època quan floreix, curiós oi?



Durante el Solsticio de Verano,
Cuelga la flor de Verbena en el umbral,
Si a tus Hijos quieres conservar.
La noche de Verbena, las Brujas transforman a los niños en muñecos de madera ... 
Llevándoselos de extrañas maneras y Cocinándolos para cenar en las hogueras.


PASARLO BIEN EN LA VERBENA DE SAN JUAN!


Nosotros por nuestra parte intentaremos disfrutarla aquí, aunque no se celebra. Qué envidia!

Felicidades a todos los Juanes y Juanas y sobre todo a mi Padre que es su cumpleaños!

Como todos sabéis hay un montón de historias, leyendas y cuentos asociados al Solsticio de Verano, así como hechizos y rituales para esta noche tan mágica.

Para hacer la ilustración me he inspirado en una en concreto, más bien un hechizo o ritual que sirve para mantener las brujas alejadas.

Esta noche es muy especial en el calendario de las brujas se reúnen para intercambiar conjuros, bailar alrededor de las hogueras, ... como sabéis hay buenas y malas, pues, las malas, surcan los cielos en la búsqueda de niños que rondan las calles, incluso entran en las casas para llevárselos mientras duermen y asarlos en las hogueras para comérselos o retenerlos como esclavos. Para que esto no ocurra es costumbre poner un pequeño ramo de flor de Verbena en el umbral de las casas.

Aquí os dejo una foto para que la reconozcáis y no os equivoquéis al escogerla, hay de muchos colores y es justamente en esta época cuando florece, curioso ¿verdad?


During the Summer Solstice,
Hang the Verbena flower in the doorway,
If your Children want to keep.
The night of Verbena, the Witches transform the children into wooden dolls ...
Taking them in strange ways and cooking them for dinner at the bonfires.



HAVE FUN AT SAINT JHON "VERBENA"!

We on our part will try to enjoy it here, although not celebrated. What envy!

Congratulations to all the Johns and Janes and especially my Father which is his birthday!

As you all know there are plenty of stories, legends and tales associated with the Summer Solstice, as well as spells and rituals for tonight so magical.

About illustration I was inspired by one in particular, but rather a spell or ritual that serves to keep witches away.

Tonight is very special calendar witches meet to exchange spells, dancing around bonfires, ... as you know there are good and bad, then, the bad, grace the skies in search of children who roam the streets, even into houses to take them while they sleep and roast in the fires to eat them or keep them as slaves. To prevent this from happening is customary to put a small bouquet of Verbena flower in the doorway of the houses.

Here I leave a picture for the reconozcáis and no mistake by choosing it, come in many colors and it is precisely at this time when it blooms, funny right?


viernes, 17 de mayo de 2013

RONDALLES PER ANAR A DORMIR PER A PARES DESESPERATS: HANS EL PETIT ERIÇÓ/ CUENTOS PARA IR A DORMIR PARA PADRES DESESPERADOS: HANS EL PEQUEÑO ERIZO/TALES TO GO TO SLEEP FOR DESPERATE PARENTS: HANS THE LITTLE HEDGEHOG



Hans el petit eriçó
Hans el pequeño erizo
Hans the litlle headgehog
Il.lustració de tamany mitjà realitzada en aquarel.la/Ilustración de tamaño medio realizada en acuarela/Medium size watercolor technique




Molts de vosaltres recordareu la fantàstica serie de televisió dels anys 80 anomenada "El Cuentacuentos"  de Jim Henson, on un extrany home vivia en un castell amb el seu gos i explicava rondalles a la vora de la llar de foc. En aquesta serie s'explicaven antics contes europeus, un d'ells, el que m'ha inspirat per realitzar aquesta il.lustració s'anomenava " Hans el petit eriçó", una adaptació d'una antiga rondalla alemanya.

La lliçó que donava aquest conte és que la curiositat pot arribar a ser molt perillosa, no només per qui la té, sino també pels que ens envolten...  No sempre les coses són tal com les veiem!!

Penso que es una serie que els nens d'avui en dia haurien de veure i si podeu aconseguir-la, es genial per veure en familia i envoltar-se de la màgia que transmetia.

Algunos de vosotros recordaréis la fantástica serie de televisión de los años 80 llamada "El Cuentacuentos" de Jim Henson, donde un extraño hombre vivía en un castillo con su perro y contaban historias al borde de la chimenea.  En esta serie se contaban antiguos cuentos europeos, uno de ellos, el que me ha inspirado para realizar esta ilustración se llamaba "Hans el pequeño erizo", una adaptación de una antigua fábula alemana.

La lección que daba este cuento es que la curiosidad puede llegar a ser muy peligrosa, no sólo para quien la tiene, sino también para los que nos rodean ... No siempre las cosas son tal como las vemos!

Pienso que es una serie que los niños de hoy en día deberían ver y si podéis conseguirla, es genial para ver en familia y rodearse de la magia que transmitía.

Some of you will remember the fantastic tv series of the 80s called "The Storyteller" by Jim Henson, where a strange man lived in a castle with his dog and told stories to the edge of the fireplace. In this series there were ancient European stories, one of them, which has inspired me to make this illustration is called "Hans the little hedgehog", an adaptation of an old German fable.

The lesson was this tale is that curiosity can be very dangerous, not only for those who have it, also for those around us ... Things are not always as we see them!

I think it is a series that children today should see and if you can get it, it's great to see with the family and surround yourself with the magic that transmitted.


HANS EL PETIT ERIÇÓ

Vet aquí una  vegada, fa molt de temps, en un llogaret d'Alemania envoltat de bosc, vivia un matrimoni que treballava de sol a sol per dur endevant la seva granja. Encara que era una feina molt dura la parella era gairebé feliç, només una cosa els feia possar tristos, no podien tenir nens. La mastressa estava delerosa per tenir-ne un, tant que es passava les nits en vetlla amb aquest unic pensament al cap. Tant ho dessitjava que no l'importava l'aparença que tingués...

La fortuna per fi els va somriure, la dona del granjer va donar a llum un híbrid entre humà i eriçó, aquest estava cobert de suaus pues, però era bípede,  la seva cara encara que humana com el seu cos i extremitats, en comptes de nas tenia musell.


 El van anomenar Hans. La seva mare l'estimava més que res en aquest món, però en canvi el pare el despreciava, s'avergonyia d'ell devant de tots, faltant-li al respecte i tractant-lo com un animal, que es així com el granjer el veia.          A mida que va anar creixent el pobre Hans cada vegada es donava més compte dels desprecis que li feia el pare.

Una matinada Hans va decidir marxar de casa amb diversos animals de corral que el seu pare li havia donat perquè estaven malalts. Montat en el seu enorme gall va fer camí fins que va trobar llar en un fosc bosc on va fer vida amb els animals salvatges.

Un dia, el rei d'aquelles terres s'extravià al bosc. Seguint una bonica melodia, dolça y amarga a la vegada, que començava amb un "Hola" i acabava amb un "Adeu", va arribar a un palau amagat a l'espessor del bosc. Aquell palau era propietat d'en Hans, que va convidar al rei, oferint-li suculents àpats acompanyats d'aquella preciosa melodia que en Hans li tocava amb la seva gaita. El rei va quedar-se adormit, al despertar va trovar-se a les afores del seu regne. A canvi d'haver-li salvat la vida, aquella nit el rei li  va haver de prometre a en Hans que després d'un any i un dia li lliuraria al primer ésser viu que el vingués a rebre al arribar al seu palau, el rei pensant que seria el seu gos el primer en rebre'l va acceptar, però en comptes d'aquest va sortir la seva filla a abraçar-lo.

Després d'un any i un dia Hans va arribar a palau reclamant al Rei la mà de la seva filla en matrimoni oferint-li respecte, tendresa i amor; la princesa acceptà argumentant que estaria lleig trencar una promesa. Així doncs, es cel.lebrarien al castell les noces més tristes a l'història del regne. Hans l'eriçó va endur-se la princesa a viure amb ell al seu palau del bosc, però Hans amagava un secret...

Com tots els dies, a mitjanit, Hans és desprenia de la seva pell d'eriçó, però aquella nit la princesa estava desperta i amagada entre els llençols va descobrir a la penombra de la llar de foc com el seu marit es transformava en un bell donzell després de perdre la seva pell d'animal i marxava, perdent-se pel bosc.

Al dematí següent la princesa va anar a fer una visita a la seva mare i s'ho explicà tot, la reina, però va persuadir-la, possiblement el princèp estava encisat i si llençava les pues al foc l'alliberaria de l'encantament.

Sense dubtar un moment la princesa va fer cas a la seva mare i aquella nit una vegada el seu marit va fer el canvi i va marxar, ella va llençar la pell al foc. Però allò va empitjorar l'encis. Hans desaparèixer montant en el seu estimat gall.

Penedida la princesa va manar fer-se tres parells de sabates de ferro i sortí a buscar al seu marit arreu del món. Van passar molts anys, tants que els cabells de la princesa s'havien tornat blancs de tanta angoixa i un dia creuant un bosc, quant estava a punt de gastar  l'últim parell de sabates, va seure a la vora d'un riu per descansar. Havia decidit tornar a casa quan una melodia familiar la va ajudar a trobar al seu estimat. S'amagava en una cabana perduda en la foscor del bosc. El seu aspecte tornava a ser el de sempre, la seva esquena estava coberta de punxes i tenia més aspecte d'animal que d'humà. A en Hans no li va sorprendre tornar a veure a la seva muller. Aquest molt arrepentida va demanar-li perdó explicant-li tota la veritat, així com que l'estimava tal com era. De sobte, l'encis d'en Hans es trencà, patint un violent canvi fins recuperar la seva forma humana. Junts van tornar a casa per ser feliços sempre més. 


HANS EL PEQUEÑO ERIZO


Erase una vez, hace mucho tiempo, en una aldea de Alemania rodeada de bosque, vivía un matrimonio que trabajaba de sol a sol para llevar adelante su granja. Aunque era un trabajo muy duro la pareja era casi feliz, sólo una cosa les hacía poner tristes, no podían tener niños. La mujer estaba deseosa por tener uno, tanto que se pasaba las noches en vela con este único pensamiento en la cabeza. Tanto lo desea que no le importaba la apariencia que tuviera ...

La fortuna por fin les sonrió, la mujer del granjero dio a luz a un híbrido entre humano y erizo, éste estaba cubierto de suaves púas, pero era bípedo, su cara aunque humana como su cuerpo y extremidades, en vez de nariz tenía hocico.



Le llamaron Hans. Su madre le quería más que nada en este mundo, pero en cambio su padre lo despreciaba, se avergonzaba de él delante de todos, faltándole al respeto y tratándolo como un animal, que es así como el granjero lo veía. A medida que fue creciendo el pobre Hans cada vez se daba más cuenta de los desprecios que le hacía el padre.


Una madrugada Hans decidió irse de casa con varios animales de corral que su padre le había dado porque estaban enfermos. Montado en su enorme gallo hizo camino hasta que encontró hogar en un oscuro bosque donde hizo vida con los animales salvajes.


Un día, el rey de aquellas tierras se extravió en el bosque. Siguiendo una bonita melodía, dulce y amarga a la vez, que comenzaba con un "Hola" y terminaba con un "Adiós", llegó a un palacio escondido en la espesura del bosque. Aquel palacio era propiedad de Hans, que invitó al rey, ofreciéndole suculentos platos acompañados de aquella preciosa melodía que Hans le tocaba con su gaita. El rey se quedó dormido, al despertar se encontró en las afueras de su reino. A cambio de haberle salvado la vida, aquella noche el rey tuvo que prometer a Hans que después de un año y un día le entregaría al primer ser vivo que lo viniera a recibir al llegar a su palacio, el rey pensando que sería su perro el primero en recibirlo aceptó, pero en vez de éste salió su hija a abrazarlo.


Después de un año y un día Hans llegó a palacio reclamando al Rey la mano de su hija en matrimonio ofreciéndole respeto, ternura y amor, la princesa aceptó argumentando que estaría feo romper una promesa. Así pues, se celebraría en el castillo la boda más triste en la historia del reino. Hans el erizo se llevó la princesa a vivir con él en su palacio del bosque, pero Hans ocultaba un secreto ...


Como todos los días, a medianoche, Hans se desprendía de su piel de erizo, pero esa noche la princesa estaba despierta y escondida entre las sábanas descubrió en la penumbra de la chimenea como su marido se transformaba en un hermoso doncel tras perder su piel de animal y marchaba, perdiéndose por el bosque.


Por la mañana siguiente la princesa fue a hacer una visita a su madre y se lo contó todo, la reina la persuadió, posiblemente el Príncipe estaba encantado y si tiraba las púas al fuego lo liberaría del encantamiento .


Sin dudar un momento la princesa hizo caso a su madre y aquella noche una vez su marido hizo el cambio y se marchó, ella tiró la piel al fuego. Pero empeoró el hechizo. Hans desapareció montando en su querido gallo.


Arrepentida la princesa mandó hacerse tres pares de zapatos de hierro y salió a buscar a su marido por todo el mundo. Pasaron muchos años, tantos que el cabello de la princesa se habían vuelto blancos de tanta angustia. Un día cruzando un bosque, en cuanto estaba a punto de gastar el último par de zapatos, se sentó en el borde de un río para descansar. Había decidido volver a casa cuando una melodía familiar ayudó a encontrar a su amado. Escondido en una cabaña perdida en la oscuridad del bosque. Su aspecto volvía a ser el de siempre, su espalda estaba cubierta de pinchos y tenía más aspecto de animal que de humano. A Hans no le sorprendió volver a ver a su mujer. Ella, muy arrepentida le pidió perdón contándole toda la verdad, así como que le quería tal como era. De repente, el hechizo de Hans se rompió, sufriendo un violento cambio hasta recuperar su forma humana. Juntos volvieron a casa para ser  siempre felices.



HANS THE LITTLE HEDGEHOG

Once upon a time, long ago, in a German village surrounded by forest, lived a couple who worked around the clock to carry out his farm. Although it was very hard work was almost happy couple, only one thing made them sad, they could not have children. She was eager to have one, so much that he spent his nights with this one thought in his head. He wishes so much and didn't care how he looked ...

Fortune finally smiled, the farmer's wife gave birth to a hybrid human and hedgehog, it was covered with soft spikes, but was bipedal, human although his face as his body and limbs had nose instead of mouth.

They called Hans. His mother loved him more than anything in this world, but instead his father despised him, was ashamed of him, disrespecting and treating him like an animal in front others, that's how the farmer saw it . As the poor Hans grew, became more and more aware of the contempt of his father.

One morning Hans decided to leave home with various barnyard animals that his father had given him because they were sick. Mounted on his huge cock he made his way until he found a home in a dark forest where he life with wild animals.

One day, the king of that land was lost in the forest. Following a beautiful melody, sweet and sour at the same time, beginning with a "Hello" and ended with "Goodbye" came to a palace hidden in the dense forest. This palace was owned by Hans, who invited the king, offering succulent dishes that beautiful melody accompanied by Hans he played with his bagpipes. The king fell asleep, waking was found outside of his kingdom. In return for saving his life that night the king had a promise to Hans that after a year and a day would give the first living being that came to receive at his palace. The king thinking it would be his dog who receive first, accepted, but instead it, his daughter.went to hug 

After a year and a day Hans came to the king's palace demanding his daughter's hand in marriage by offering respect, tenderness and love, the princess agreed arguing that ugly would break a promise. So the castle celebrate a saddest wedding in history of the kingdom. Hans the Hedgehog took the princess to live with him in his palace in the forest, but Hans hiding a secret ...

Like every day, at midnight, Hans peeled off his hedgehog skin, but that night the princess was awake and  hidden between the sheets discovered in the shadow of the chimney how her husband was transformed into a beautiful guy after losing his skin animal, he left and lost in the woods.

By the next morning the princess was to pay a visit to his mother and told everything, persuaded Queen, possibly the Prince was bewitched and if she threw the barbs into the fire would free him from the enchantment.

Without a moment's hesitation princess don't ignored his mother and that night when her husband made the change and left, she threw the skin into the fire. But the spell worsened. Hans disappeared riding his beloved rooster.

The repentant Princess ordered to do three pairs of iron shoes, put on and went out to look for her husband around the world. It took many years, so many that the princess's hair had turned white 'cause so much anguish. One day through a forest, as he was about to spend the last pair of shoes, sat on the edge of a river to rest. She had decided to go home when a familiar tune helped find her beloved. Tucked away in a cabin lost in the dark forest. His appearance was back to his usual self, his back was covered with spikes and looked more animal than human. Hans was not surprised to see his wife returned. She very ashamed apologized telling him the whole truth, as well as she loved him as he was. Suddenly the Hans spell  broke, suffering a violent change to regain his human form. Together they returned home to be always happy.