viernes, 2 de agosto de 2013

UNA MICA DE TOT!!!! UN POCO DE TODO!!! A BIT OF EVERYTHING!!!!


Encarregs acabats i entregats!

Sempre poso diverses imatges per que s'apeciin els detalls.

Il.lustracio de tamany gran en aquarel.la per un restaurant de menjar espanyol que s'anomena Las Flores.









Il.lustracio de tamany mitja  per la reinauguracio d'una discoteca gay a Green Fields que s'anomena Bed Manila.








Un retrat en carbonet i gauche tamany gran per el primer aniversari d'un gosset que s'anomena Auggie. Aqui teniu la foto per comparar.

"TELLÛRIS CHARTAE PRÕLẼS" - Folklore Pinoy- Alitaptap




LA LLEGENDA DE LES ALITAPTAP
LA LEYENDA DE LAS ALITAPTAP
THE LEGEND OF ALITAPTAP


Página extraída de: "Tellûris Chartae Prôlës" -Folklore Pinoy-



Page extracted from: "Tellûris Chartae Prôlës" -Folklore Pinoy-




Voleu saber una petita rondalla Filipina?


Batangas

Durant un petit viatge a Batangas, al nord de Filipines, vam conèixer aquesta creença explicada de primera mà per una noia filipina que ens va avisar del que passava quan durant la nit a l'interior del bosc o als prats, es veuen moltes cuques de llum, Alitaptap que és com les anomenen aquí, en realitat són diferents de les que nosaltres estem acostumats a veure a Espanya, aquí són més grans i volen fent pampallugues, apareixen i desapareixen. En realitat l'espectacle és preciós i incita a entrar al bosc per veure-les de mes a prop, però quan això passa, a les Filipines es diu que hi ha un esperit rondant el bosc i és perillós entrar perquè pot endur-se't.

Aquesta és la foto del lloc on va passar, com podeu veure els boscos aquí són molt diferents però quan es fa de nit són foscos com la gola d'un llop i, no ús enganyaré, fan una mica de por.

El missatge que surt a la il·lustració està escrit en Tagàlog, una de les llengües d'aquí i diu així:

Si al vespre cuques de llum veus brillar
El teu camí no has d'abandonar
Ni al bosc penetrar
Doncs les seves espurnes anuncien
Que un esperit malvat ronda
En la recerca d'una ànima humana

Així que ja sabeu!, per si de cas no entreu al bosc de nit si veieu cuques de llum, pot ser que aquesta llegenda valgui per tot el món.


Quieres saber una pequeña fábula Filipina?

Durante un pequeño viaje a Batangas, al norte de Filipinas, conocimos esta creencia contada de primera mano por una chica filipina que nos avisó de lo que pasaba cuando durante la noche en el interior del bosque o en los prados, se ven muchas luciérnagas, Alitaptap que es como las llaman aquí, en realidad son diferentes a las que nosotros estamos acostumbrados a ver en España, aquí son más grandes y vuelan parpadeando, aparecen y desaparecen. En realidad el espectáculo se precios e incita a entrar en el bosque para verlas de más cerca, pero en cuanto esto sucede, en Filipinas se dice que hay un espíritu rondando el bosque y es peligroso entrar porque puede llevarte.
Esta es la foto del lugar donde ocurrió, como veis los bosques aquí son muy diferentes pero cuando se hace de noche son oscuros como la garganta de un lobo y, no os engañaré, hacen un poco de miedo.

El mensaje que sale en la Ilustración esta escrito en Tagalog, una de las lenguas de aquí y dice así:

Si al anochecer luciérnagas ves brillar
Tu camino no debes abandonar
Ni en el bosque penetrar
Pues sus destellos anuncian
Que un espíritu malvado ronda
En  busca de un alma humana


Así que ya sabéis! por si acaso no entrar en el bosque de noche si veis luciérnagas puede que esta leyenda valga para todo el mundo.


You want to know a Filipino little fable?

During a short trip to Batangas, northern Philippines, met this belief told firsthand by a Filipino girl told us what was going on when during the night in the forest inerior or in the meadows, you see many fireflies, alitaptap as they call it here, they are really different from what we are used to seeing in Spain, here are bigger and flying blinking, appear and disappear. Actually the show prices and willing to enter the forest to see them closer, but when this happens, in Philippines is said, to be a spirit haunting the woods and is dangerous to enter because it can take you away.
This is the photo of the place where it happened, you see the forests here are very different but when it gets dark are dark as a wolf's throat and do not cheat, do a little scary.

The message that appears in the illustration is written in Tagalog, one of the languages ​​of here, and reads:

If you see fireflies glow at dusk
Your path must not abandon
Not penetrate in the forest
Well its flashes advertised
What an evil spirit round
In search of a human soul

So you know! case you do not enter the woods at night if fireflies can see that this legend is worth for everyone.





REVETLLA DE SANT JOAN



Solstici d'Estiu
Solsticio de Verano
Summer Solstice
Aquarel-la/Acuarela/Watercolor
Tinta/ink




 Verbena Officinalis





Durant el Solstici d'Estiu,
Penja la flor de Berbena al llindar,
Si els teus fills vols conservar.
La nit de Revetlla, les Bruixes transformen els nens en ninots de fusta...

Enduent-se'ls d'estranyes maneres i cuinant-los per sopar a les fogueres.


QUE GAUDIU DE LA REVETLLA DE SANT JOAN!!

Nosaltres per la nostra banda intentarem de gaudir-la aquí, encara que no és celebra. Quina enveja!

Felicitats a tots els Joans i Joanes i sobretot al meu Pare que és el seu Aniversari!

Com tots sabeu hi ha un munt d'històries, llegendes i contes associats al Solstici d'Estiu, així com encanteris i rituals per aquesta nit tant màgica.

Per fer la il·lustració m'he inspirat en una en concret, més aviat un encanteri o ritual que serveix per mantenir les bruixes allunyades.

Aquesta nit és molt especial en el calendari de les bruixes es reuneixen per intercanviar conjurs, ballar al voltant de les fogueres, ... com sabeu hi ha de bones i de dolentes, doncs, les dolentes, solquen els cels en la cerca de nens que ronden els carrers, fins i tot entren en les cases per endur-se'ls mentre dormen i rostir-los a les fogueres per menjar-se'ls o retenir-los com esclaus. Perquè això no passi és costum posar un petit ram de flor de Berbena al llindar de les cases.

Aquí us deixo una foto perquè la reconeixeu i no us equivoqueu a l'escollir-la, hi ha de molts colors i és justament en aquesta època quan floreix, curiós oi?



Durante el Solsticio de Verano,
Cuelga la flor de Verbena en el umbral,
Si a tus Hijos quieres conservar.
La noche de Verbena, las Brujas transforman a los niños en muñecos de madera ... 
Llevándoselos de extrañas maneras y Cocinándolos para cenar en las hogueras.


PASARLO BIEN EN LA VERBENA DE SAN JUAN!


Nosotros por nuestra parte intentaremos disfrutarla aquí, aunque no se celebra. Qué envidia!

Felicidades a todos los Juanes y Juanas y sobre todo a mi Padre que es su cumpleaños!

Como todos sabéis hay un montón de historias, leyendas y cuentos asociados al Solsticio de Verano, así como hechizos y rituales para esta noche tan mágica.

Para hacer la ilustración me he inspirado en una en concreto, más bien un hechizo o ritual que sirve para mantener las brujas alejadas.

Esta noche es muy especial en el calendario de las brujas se reúnen para intercambiar conjuros, bailar alrededor de las hogueras, ... como sabéis hay buenas y malas, pues, las malas, surcan los cielos en la búsqueda de niños que rondan las calles, incluso entran en las casas para llevárselos mientras duermen y asarlos en las hogueras para comérselos o retenerlos como esclavos. Para que esto no ocurra es costumbre poner un pequeño ramo de flor de Verbena en el umbral de las casas.

Aquí os dejo una foto para que la reconozcáis y no os equivoquéis al escogerla, hay de muchos colores y es justamente en esta época cuando florece, curioso ¿verdad?


During the Summer Solstice,
Hang the Verbena flower in the doorway,
If your Children want to keep.
The night of Verbena, the Witches transform the children into wooden dolls ...
Taking them in strange ways and cooking them for dinner at the bonfires.



HAVE FUN AT SAINT JHON "VERBENA"!

We on our part will try to enjoy it here, although not celebrated. What envy!

Congratulations to all the Johns and Janes and especially my Father which is his birthday!

As you all know there are plenty of stories, legends and tales associated with the Summer Solstice, as well as spells and rituals for tonight so magical.

About illustration I was inspired by one in particular, but rather a spell or ritual that serves to keep witches away.

Tonight is very special calendar witches meet to exchange spells, dancing around bonfires, ... as you know there are good and bad, then, the bad, grace the skies in search of children who roam the streets, even into houses to take them while they sleep and roast in the fires to eat them or keep them as slaves. To prevent this from happening is customary to put a small bouquet of Verbena flower in the doorway of the houses.

Here I leave a picture for the reconozcáis and no mistake by choosing it, come in many colors and it is precisely at this time when it blooms, funny right?


viernes, 17 de mayo de 2013

RONDALLES PER ANAR A DORMIR PER A PARES DESESPERATS: HANS EL PETIT ERIÇÓ/ CUENTOS PARA IR A DORMIR PARA PADRES DESESPERADOS: HANS EL PEQUEÑO ERIZO/TALES TO GO TO SLEEP FOR DESPERATE PARENTS: HANS THE LITTLE HEDGEHOG



Hans el petit eriçó
Hans el pequeño erizo
Hans the litlle headgehog
Il.lustració de tamany mitjà realitzada en aquarel.la/Ilustración de tamaño medio realizada en acuarela/Medium size watercolor technique




Molts de vosaltres recordareu la fantàstica serie de televisió dels anys 80 anomenada "El Cuentacuentos"  de Jim Henson, on un extrany home vivia en un castell amb el seu gos i explicava rondalles a la vora de la llar de foc. En aquesta serie s'explicaven antics contes europeus, un d'ells, el que m'ha inspirat per realitzar aquesta il.lustració s'anomenava " Hans el petit eriçó", una adaptació d'una antiga rondalla alemanya.

La lliçó que donava aquest conte és que la curiositat pot arribar a ser molt perillosa, no només per qui la té, sino també pels que ens envolten...  No sempre les coses són tal com les veiem!!

Penso que es una serie que els nens d'avui en dia haurien de veure i si podeu aconseguir-la, es genial per veure en familia i envoltar-se de la màgia que transmetia.

Algunos de vosotros recordaréis la fantástica serie de televisión de los años 80 llamada "El Cuentacuentos" de Jim Henson, donde un extraño hombre vivía en un castillo con su perro y contaban historias al borde de la chimenea.  En esta serie se contaban antiguos cuentos europeos, uno de ellos, el que me ha inspirado para realizar esta ilustración se llamaba "Hans el pequeño erizo", una adaptación de una antigua fábula alemana.

La lección que daba este cuento es que la curiosidad puede llegar a ser muy peligrosa, no sólo para quien la tiene, sino también para los que nos rodean ... No siempre las cosas son tal como las vemos!

Pienso que es una serie que los niños de hoy en día deberían ver y si podéis conseguirla, es genial para ver en familia y rodearse de la magia que transmitía.

Some of you will remember the fantastic tv series of the 80s called "The Storyteller" by Jim Henson, where a strange man lived in a castle with his dog and told stories to the edge of the fireplace. In this series there were ancient European stories, one of them, which has inspired me to make this illustration is called "Hans the little hedgehog", an adaptation of an old German fable.

The lesson was this tale is that curiosity can be very dangerous, not only for those who have it, also for those around us ... Things are not always as we see them!

I think it is a series that children today should see and if you can get it, it's great to see with the family and surround yourself with the magic that transmitted.


HANS EL PETIT ERIÇÓ

Vet aquí una  vegada, fa molt de temps, en un llogaret d'Alemania envoltat de bosc, vivia un matrimoni que treballava de sol a sol per dur endevant la seva granja. Encara que era una feina molt dura la parella era gairebé feliç, només una cosa els feia possar tristos, no podien tenir nens. La mastressa estava delerosa per tenir-ne un, tant que es passava les nits en vetlla amb aquest unic pensament al cap. Tant ho dessitjava que no l'importava l'aparença que tingués...

La fortuna per fi els va somriure, la dona del granjer va donar a llum un híbrid entre humà i eriçó, aquest estava cobert de suaus pues, però era bípede,  la seva cara encara que humana com el seu cos i extremitats, en comptes de nas tenia musell.


 El van anomenar Hans. La seva mare l'estimava més que res en aquest món, però en canvi el pare el despreciava, s'avergonyia d'ell devant de tots, faltant-li al respecte i tractant-lo com un animal, que es així com el granjer el veia.          A mida que va anar creixent el pobre Hans cada vegada es donava més compte dels desprecis que li feia el pare.

Una matinada Hans va decidir marxar de casa amb diversos animals de corral que el seu pare li havia donat perquè estaven malalts. Montat en el seu enorme gall va fer camí fins que va trobar llar en un fosc bosc on va fer vida amb els animals salvatges.

Un dia, el rei d'aquelles terres s'extravià al bosc. Seguint una bonica melodia, dolça y amarga a la vegada, que començava amb un "Hola" i acabava amb un "Adeu", va arribar a un palau amagat a l'espessor del bosc. Aquell palau era propietat d'en Hans, que va convidar al rei, oferint-li suculents àpats acompanyats d'aquella preciosa melodia que en Hans li tocava amb la seva gaita. El rei va quedar-se adormit, al despertar va trovar-se a les afores del seu regne. A canvi d'haver-li salvat la vida, aquella nit el rei li  va haver de prometre a en Hans que després d'un any i un dia li lliuraria al primer ésser viu que el vingués a rebre al arribar al seu palau, el rei pensant que seria el seu gos el primer en rebre'l va acceptar, però en comptes d'aquest va sortir la seva filla a abraçar-lo.

Després d'un any i un dia Hans va arribar a palau reclamant al Rei la mà de la seva filla en matrimoni oferint-li respecte, tendresa i amor; la princesa acceptà argumentant que estaria lleig trencar una promesa. Així doncs, es cel.lebrarien al castell les noces més tristes a l'història del regne. Hans l'eriçó va endur-se la princesa a viure amb ell al seu palau del bosc, però Hans amagava un secret...

Com tots els dies, a mitjanit, Hans és desprenia de la seva pell d'eriçó, però aquella nit la princesa estava desperta i amagada entre els llençols va descobrir a la penombra de la llar de foc com el seu marit es transformava en un bell donzell després de perdre la seva pell d'animal i marxava, perdent-se pel bosc.

Al dematí següent la princesa va anar a fer una visita a la seva mare i s'ho explicà tot, la reina, però va persuadir-la, possiblement el princèp estava encisat i si llençava les pues al foc l'alliberaria de l'encantament.

Sense dubtar un moment la princesa va fer cas a la seva mare i aquella nit una vegada el seu marit va fer el canvi i va marxar, ella va llençar la pell al foc. Però allò va empitjorar l'encis. Hans desaparèixer montant en el seu estimat gall.

Penedida la princesa va manar fer-se tres parells de sabates de ferro i sortí a buscar al seu marit arreu del món. Van passar molts anys, tants que els cabells de la princesa s'havien tornat blancs de tanta angoixa i un dia creuant un bosc, quant estava a punt de gastar  l'últim parell de sabates, va seure a la vora d'un riu per descansar. Havia decidit tornar a casa quan una melodia familiar la va ajudar a trobar al seu estimat. S'amagava en una cabana perduda en la foscor del bosc. El seu aspecte tornava a ser el de sempre, la seva esquena estava coberta de punxes i tenia més aspecte d'animal que d'humà. A en Hans no li va sorprendre tornar a veure a la seva muller. Aquest molt arrepentida va demanar-li perdó explicant-li tota la veritat, així com que l'estimava tal com era. De sobte, l'encis d'en Hans es trencà, patint un violent canvi fins recuperar la seva forma humana. Junts van tornar a casa per ser feliços sempre més. 


HANS EL PEQUEÑO ERIZO


Erase una vez, hace mucho tiempo, en una aldea de Alemania rodeada de bosque, vivía un matrimonio que trabajaba de sol a sol para llevar adelante su granja. Aunque era un trabajo muy duro la pareja era casi feliz, sólo una cosa les hacía poner tristes, no podían tener niños. La mujer estaba deseosa por tener uno, tanto que se pasaba las noches en vela con este único pensamiento en la cabeza. Tanto lo desea que no le importaba la apariencia que tuviera ...

La fortuna por fin les sonrió, la mujer del granjero dio a luz a un híbrido entre humano y erizo, éste estaba cubierto de suaves púas, pero era bípedo, su cara aunque humana como su cuerpo y extremidades, en vez de nariz tenía hocico.



Le llamaron Hans. Su madre le quería más que nada en este mundo, pero en cambio su padre lo despreciaba, se avergonzaba de él delante de todos, faltándole al respeto y tratándolo como un animal, que es así como el granjero lo veía. A medida que fue creciendo el pobre Hans cada vez se daba más cuenta de los desprecios que le hacía el padre.


Una madrugada Hans decidió irse de casa con varios animales de corral que su padre le había dado porque estaban enfermos. Montado en su enorme gallo hizo camino hasta que encontró hogar en un oscuro bosque donde hizo vida con los animales salvajes.


Un día, el rey de aquellas tierras se extravió en el bosque. Siguiendo una bonita melodía, dulce y amarga a la vez, que comenzaba con un "Hola" y terminaba con un "Adiós", llegó a un palacio escondido en la espesura del bosque. Aquel palacio era propiedad de Hans, que invitó al rey, ofreciéndole suculentos platos acompañados de aquella preciosa melodía que Hans le tocaba con su gaita. El rey se quedó dormido, al despertar se encontró en las afueras de su reino. A cambio de haberle salvado la vida, aquella noche el rey tuvo que prometer a Hans que después de un año y un día le entregaría al primer ser vivo que lo viniera a recibir al llegar a su palacio, el rey pensando que sería su perro el primero en recibirlo aceptó, pero en vez de éste salió su hija a abrazarlo.


Después de un año y un día Hans llegó a palacio reclamando al Rey la mano de su hija en matrimonio ofreciéndole respeto, ternura y amor, la princesa aceptó argumentando que estaría feo romper una promesa. Así pues, se celebraría en el castillo la boda más triste en la historia del reino. Hans el erizo se llevó la princesa a vivir con él en su palacio del bosque, pero Hans ocultaba un secreto ...


Como todos los días, a medianoche, Hans se desprendía de su piel de erizo, pero esa noche la princesa estaba despierta y escondida entre las sábanas descubrió en la penumbra de la chimenea como su marido se transformaba en un hermoso doncel tras perder su piel de animal y marchaba, perdiéndose por el bosque.


Por la mañana siguiente la princesa fue a hacer una visita a su madre y se lo contó todo, la reina la persuadió, posiblemente el Príncipe estaba encantado y si tiraba las púas al fuego lo liberaría del encantamiento .


Sin dudar un momento la princesa hizo caso a su madre y aquella noche una vez su marido hizo el cambio y se marchó, ella tiró la piel al fuego. Pero empeoró el hechizo. Hans desapareció montando en su querido gallo.


Arrepentida la princesa mandó hacerse tres pares de zapatos de hierro y salió a buscar a su marido por todo el mundo. Pasaron muchos años, tantos que el cabello de la princesa se habían vuelto blancos de tanta angustia. Un día cruzando un bosque, en cuanto estaba a punto de gastar el último par de zapatos, se sentó en el borde de un río para descansar. Había decidido volver a casa cuando una melodía familiar ayudó a encontrar a su amado. Escondido en una cabaña perdida en la oscuridad del bosque. Su aspecto volvía a ser el de siempre, su espalda estaba cubierta de pinchos y tenía más aspecto de animal que de humano. A Hans no le sorprendió volver a ver a su mujer. Ella, muy arrepentida le pidió perdón contándole toda la verdad, así como que le quería tal como era. De repente, el hechizo de Hans se rompió, sufriendo un violento cambio hasta recuperar su forma humana. Juntos volvieron a casa para ser  siempre felices.



HANS THE LITTLE HEDGEHOG

Once upon a time, long ago, in a German village surrounded by forest, lived a couple who worked around the clock to carry out his farm. Although it was very hard work was almost happy couple, only one thing made them sad, they could not have children. She was eager to have one, so much that he spent his nights with this one thought in his head. He wishes so much and didn't care how he looked ...

Fortune finally smiled, the farmer's wife gave birth to a hybrid human and hedgehog, it was covered with soft spikes, but was bipedal, human although his face as his body and limbs had nose instead of mouth.

They called Hans. His mother loved him more than anything in this world, but instead his father despised him, was ashamed of him, disrespecting and treating him like an animal in front others, that's how the farmer saw it . As the poor Hans grew, became more and more aware of the contempt of his father.

One morning Hans decided to leave home with various barnyard animals that his father had given him because they were sick. Mounted on his huge cock he made his way until he found a home in a dark forest where he life with wild animals.

One day, the king of that land was lost in the forest. Following a beautiful melody, sweet and sour at the same time, beginning with a "Hello" and ended with "Goodbye" came to a palace hidden in the dense forest. This palace was owned by Hans, who invited the king, offering succulent dishes that beautiful melody accompanied by Hans he played with his bagpipes. The king fell asleep, waking was found outside of his kingdom. In return for saving his life that night the king had a promise to Hans that after a year and a day would give the first living being that came to receive at his palace. The king thinking it would be his dog who receive first, accepted, but instead it, his daughter.went to hug 

After a year and a day Hans came to the king's palace demanding his daughter's hand in marriage by offering respect, tenderness and love, the princess agreed arguing that ugly would break a promise. So the castle celebrate a saddest wedding in history of the kingdom. Hans the Hedgehog took the princess to live with him in his palace in the forest, but Hans hiding a secret ...

Like every day, at midnight, Hans peeled off his hedgehog skin, but that night the princess was awake and  hidden between the sheets discovered in the shadow of the chimney how her husband was transformed into a beautiful guy after losing his skin animal, he left and lost in the woods.

By the next morning the princess was to pay a visit to his mother and told everything, persuaded Queen, possibly the Prince was bewitched and if she threw the barbs into the fire would free him from the enchantment.

Without a moment's hesitation princess don't ignored his mother and that night when her husband made the change and left, she threw the skin into the fire. But the spell worsened. Hans disappeared riding his beloved rooster.

The repentant Princess ordered to do three pairs of iron shoes, put on and went out to look for her husband around the world. It took many years, so many that the princess's hair had turned white 'cause so much anguish. One day through a forest, as he was about to spend the last pair of shoes, sat on the edge of a river to rest. She had decided to go home when a familiar tune helped find her beloved. Tucked away in a cabin lost in the dark forest. His appearance was back to his usual self, his back was covered with spikes and looked more animal than human. Hans was not surprised to see his wife returned. She very ashamed apologized telling him the whole truth, as well as she loved him as he was. Suddenly the Hans spell  broke, suffering a violent change to regain his human form. Together they returned home to be always happy.

martes, 23 de abril de 2013

LA LLEGENDA DE SANT JORDI/ LA LEYENDA DE SAN JORGE/ THE LEGEND OF SAINT GEORGE




IL.LUSTRACIÓ DE TAMANY MITJÀ REALITZADA AMB AQUAREL.LA I PÀ D'OR.
ILUSTRACIÓN DE TAMAÑO MEDIO REALIZADA CON ACUARELA I PAN DE ORO.
ILUSTRATION MEDIUM SIZED MADE WITH WATERCOLOR AND GOLD LEAF.



Avui 23 d'Abril es cel.lebra a Catalunya la diada de Sant Jordi, com tots els anys a les escoles s'explica la llegenda del cavaller amb representacions teatrals, musicals, amb titelles o simplement els mestres expliquen l'història llegint-la d'un llibre...

Els carrers i places de Catalunya s'oplen de llibres i roses de tots els colors, encara que la típica es la rosa vermella. És costum regalar una rosa o un llibre als éssers estimats, la parella, els amics, la familia,... Si tens sort i sobretot paciencia pots aconseguir que algún escriptor et dediqui i signi el llibre que has comprat a la llibreria.

Aquest dia és perfecte per sortir a passejar, ja que els carrers estan engalanats i es respira un ambient festiu i alegre per tot arreu. Pels que no hi heu estat mai i us agrada la literatura avui es el dia perfecte!!!!

Però, I SI LA LLEGENDA HAGUES ESTAT QUELCOM DIFERENT??

I si en comptes d'una pricessa hagues estat un princep de cabells daurats i d'alló mès encissador? I en Sant Jordi un encantador caballer que creu més en el respecte que en la lluita?

I si un Rei que estima per sobre de tot al seu fill encara que tingui una preferència sexual diferent als demés nois, el respectés i sense cap vergonya ho fes saber al reste dels seus subdits per tal que el princep tingués la  possibilitat d'escollir parella com tothom, sense cap classe de perjudici? I resultés ser que Sant Jordi també és homosexual??

Com hagués estat de diferent la llegenda?

Doncs aquesta es la versió que he plasmat en la meva il.lustració, diferent però igual... On l'amor sempre triomfa sense diferències culturals, religioses ni sexuals... simplement Normal! I on només per ser diferent no significa ser dolent! Que s'ho expliquin al pobre Drac....

I si el Drac resultés ser vegetarià i no s'hagues menjat a cap persona sino que els amagava a la seva cova perquè la gent del poble no vingués a matar-lo pel simple fet del seu aspecte ferotge? I resultés ser un ésser sabi i amable amb el que compartir un bon esmorzar i milers de històries fabuloses?  

Tot i així, a continuació us explicaré la veritable llegenda de Sant Jordi, aquella que em van explicar quant era petit a l'escola i després, de la mateixa manera que jo, cadascú es lliure d'adaptar-la a les seves propies preferències. Pel que és a mi, tant la meva versió com la de sempre són perfectament respectables i normals...

Som-hi doncs!!!

Hoy 23 de Abril se celebra en Cataluña el día de San Jorge, como todos los años en las escuelas se explica la leyenda del caballero con representaciones teatrales, musicales, con marionetas o simplemente los maestros explican la historia leyéndola de un libro ...

Las calles y plazas de Cataluña se llenan de libros y rosas de todos los colores, aunque la típica es la rosa roja. Es costumbre regalar una rosa o un libro a los seres queridos, la pareja, los amigos, la familia, ... Si tienes suerte y sobre todo paciencia puedes conseguir que algún escritor te dedique y firme el libro que has comprado en la librería.

Este día es perfecto para salir a pasear, ya que las calles están engalanadas y se respira un ambiente festivo y alegre por todas partes. Para los que no habéis estado nunca y os gusta la literatura hoy es el día perfecto!!

Pero, Y SI LA LEYENDA HUBIERA SIDO ALGO DIFERENTE?

Y si en vez de una pricesa hubiese sido un príncipe de cabellos dorados y de lo más encantador? Y San Jorge un encantador caballero que cree más en el respeto que en la lucha?

Y si un Rey que ama por encima de todo a su hijo aunque tenga una preferencia sexual diferente a los demás chicos, lo respetara y sin vergüenza lo hiciera saber al resto de sus súbditos para que el príncipe tuviera la posibilidad de elegir pareja como todo el mundo, sin ninguna clase de perjuicio? Y resultara ser que San Jorge también es homosexual?

Como hubiera sido de diferente la leyenda?

Pues esta es la versión que he plasmado en mi ilustración, diferente pero igual ... Donde el amor siempre triunfa sin diferencias culturales, religiosas ni sexuales ... simplemente Normal! Y donde sólo por ser diferente no significa ser malo! Que se lo expliquen al pobre Dragón ....


Y si el Dragón resultara ser vegetariano y no se hubiera comido a ninguna persona sino que los ocultaba a su cueva para que la gente del pueblo no viniera a matarlo por el simple hecho de su aspecto feroz? Y resultara ser un ser sabio y amable con el que compartir un buen desayuno y miles de historias fabulosas?



Aún así, a continuación os explicaré la verdadera leyenda de San Jorge, la que me contaron cuando era pequeño en la escuela y después, de la misma manera que yo, cada uno es libre de adaptarla a sus propias preferencias . Por lo que es a mí, tanto mi versión como la de siempre son perfectamente respetables y normales ...

Vamos pues!


Today April 23 is celebrated in Catalonia on St. George's Day, like every year in schools explained knight legend plays, musicals, puppet or just teachers explain the story by reading a book ...

The streets and squares of Catalonia, are filled with books and roses of all colors, but the typical is the red rose. It is customary to give a rose or a book to loved ones, the couple, friends, family, ... If you are lucky and especially patience that a writer can get you engaged and sign the book you've bought at the bookstore.

This day is perfect for a walk, as the streets are decorated and the atmosphere is festive and cheerful throughout. For those who have not ever been in and  like literature today is the perfect day!

But IF THE LEGEND HAS BEEN SOMETHING DIFFERENT?

And if instead of a princess had been a prince with golden hair and most charming? And St. George a charming gentleman who believes in the respect that in the fight?

And if a king who loves above all to his son but have a different sexual preference to the other guys,  respect and shamelessly let him know the rest of his subjects for the prince had the choice of partner as whole world, without any kind of prejudice? And turned out to be that St. George is also gay?

How different would have been the legend?

Well this is the version I reflected on my illustration, different but the same ... Where love always triumphs without cultural, religious or sexual ... just Normal! And where just for being different does not mean being bad! That would explain the poor dragon ....

And if the Dragon turned out to be a vegetarian and had not eaten any person but that hid his cave so that the common people did not come to kill him simply because of his fierce appearance? And turned out to be a wise and kind with whom to share a good breakfast and thousands of fabulous stories?

Even so, then I will explain the true legend of St. George, which I was told when I was little at school and after, the same way I do, everyone is free to suit your own preferences. So it is to me, so my version like always perfectly respectable and normal ...

Let's go then!

I de la sang del drac va neixer un roser...
Y de la sangre del dragon nació un rosal...
And the blood of the dragon born a rosebush ...




LLEGENDA

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:

- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà

- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

LEYENDA

Hace mucho, mucho tiempo, el pueblo de Montblanc era devastado por un monstruo feroz y terrible, que podía caminar, volar y nadar, y tenía un aliento tanto maloliente, que desde muy lejos con sus bocanadas envenenaba el aire y producía la muerte a todos los que lo respiraban.

El monstruo era el estrago de los rebaños y las personas, y por toda aquella comarca reinaba el terror más profundo. Preocupados por la situación, los habitantes de Montblanc pensaron en dar al dragón, cada día de comer a una persona, para intentar calmarlo. El problema, era encontrar a la persona que quisiese sacrificarse cada día para ser devorada por el dragón.

Y así fue como después de una larga discusión, los aldeanos decidieron sortear cada día quién sería la persona que iría a parar al estómago del dragón. Y así lo hicieron, y parece ser que la jugada les salió bien, la abominable bestia se debería sentir satisfecha, porque dejó de hacer estragos y fechorías por aquellas tierras.

Pero he aquí que un día, la suerte hizo que le tocara ser devorada a la hija del rey. La joven princesa era muy simpática, amable, bonita y elegante. Tenía el corazón de todos los ciudadanos robados, y por este motivo cientos ofrecieron para sustituirla. Pero el rey, afligido y dolorido, fue justo y severo, su hija era como cualquier otro. Si le había tocado había que ir.

Y así fue como la joven doncella salió del castillo para encontrarse con la bestia mientras todo el pueblo miraba desconsolado y afligido, como la princesa se dirigía hacia el sacrificio. Pero mientras la chica se dirigía hacia el caché del monstruo, un joven caballero, con una brillante armadura, montado sobre un caballo blanco, se presentó. La doncella le miró y le advirtió:

- Huid! huyó rápidamente de aquí! noble caballero, si se queda por ahí, aparecerá la bestia y sólo os vea os devorará.

El joven caballero, la miró y le contestó

- No se preocupe joven doncella. Si estoy aquí es porque he venido expresamente. He venido desde muy lejos para protegerse a usted ya liberar su pueblo de esta fiera.

No tuvo tiempo ni de decir esto, que de repente salió la fiera, ante el horror de la princesa y el gozo del caballero. Comenzó una intensa pero breve lucha, hasta que el caballero le clavó una buena estocada con su lanza, que dejó malherida a la terrible bestia y matarla. De la sangre que en brotó, surgió rápidamente un rosal, con las rosas más rojas que la princesa hubiera visto nunca, rosal del que el joven caballero en cortó una rosa y le ofreció a la princesa.

LEGEND

A long, long time, Montblanc town was devastated by a fierce and terrible monster, he could walk, fly and swim, and had a much smelly breath that from far away with poisoning the air puffs produced death to all those who breathed.

The monster was the slaughter of herds and people, and all that country deeper terror reigned. Concerned about the situation, the people of Montblanc thought to the dragon every day to feed a person, to try to calm him. The problem was to find the person who wanted to sacrifice every day to be devoured by the dragon.

And so after a long discussion, the villagers decided to draw every day who would be the person who would go to the dragon's stomach. And they did, and it seems that the play turned out fine, the abominable beast should feel satisfied, because left to wreak havoc and mischief through the land.

But here one day, luck was touching him being devoured king's daughter. The young princess was very friendly, kind, nice and elegant. She was stolen the heart of all citizens, and for this reason hundreds offered to replace her. But the king, poor and sorrowful was just and severe, her daughter was like any other. If she had touched had to go.

And so the young maid came out of the castle to meet the beast and all the people looked disconsolate and afflicted, as the princess was heading sacrifice. But as the girl was headed monster cache, a young knight in shining armor, riding on a white horse appeared. The maid looked at him and said:

- Flee! quickly fled here! noble knight, if he stays out there, and only the beast will I see you devour.

The young gentleman looked at her and replied

- Do not worry young maid. If i'm here is because I have come expressly. I came from far away to protect yourself and free your people of this beast.

Do not even have time to say this, suddenly came the beast, to the horror of the Princess and the joy of the gentleman. He began an intense but short fight, until the gentleman drove a good thrust with his spear, which left badly injured in the terrible beast and kill it. From the blood that flowed rapidly became a rosebush, with roses redder than the princess had ever seen, rose from the young gentleman cut a rose and offered him the princess.